Molí Vell de Gàtova
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Molí de vent  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gàtova (el Camp de Túria) | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 46.902-9999-000003 | |||
El Molí Vell de Gàtova és un antic molí de vent, actualment en desús. L'edifici està catalogat des de 1998 com a bé de rellevància local, amb el codi 46.902-9999-000003.[1] És una obra d'arquitectura rural tradicional que els habitants coneixen com a "Molí de la Font d'Iranzo” o "de La Cobatica.”
Localització
[modifica]Es troba al municipi de Gàtova, situat a la comarca del Camp de Túria. Els seus fonaments estan assentats a 800 metres sobre el nivell del mar. És d'autor desconegut i de datació incerta. No es té certesa de la datació del Molí Vell de Gàtova però es nomenen molins en aquest municipi ja en el Llibre del Repartiment de València. Aquest atesta la donació dels forns i els molins de “Marmas” (Marines) i “Jatava” (Gàtova) de Jaume I a Pere Sanç de Maranyon el 13 de setembre de 1238,[2] pel que aquests molins serien usats pels musulmans, foren fets per ells o anteriorment pels romans. Aquesta última hipòtesi estaria recolzada pel fet que Hispània era considerada el graner d'Itàlia.[3]
Característiques formals
[modifica]El Molí Vell és de planta circular i de forma cilíndrica.[4] Està realitzat en pedra calcària amb morter. La circumferència que crea la seua forma té un diàmetre exterior de 7’42 m i interior de 4’32 m. La seua altura és 4’6 m. El gruix del seu mur és de 1’5 m en la base i de 0’8 m en la part superior.[5] Els elements constructius estan molt simplificats, no disposa d'ornamentació, és una obra d'arquitectura funcional.
Funció i significat
[modifica]
Els molins de Gàtova es van construir amb la finalitat d'obtindre aliments, servien per a moldre blats i cereals per a obtindre farines.[6] Eren molins de vent, servien per a aprofitar la força eòlica per a moldre. L'investigador local Eladio Suarep Esteve va arreplegar la tradició oral local sobre aquests molins. Segons aquests testimonis el Molí d'Iranzo va deixar de funcionar en 1877. L'últim moliner es deia Lorenzo Gimeno Velarte i vivia en una casa al costat del molí, a aproximadament vint passos concretament, coneguda pels veïns com “la caseta de la muntanya”.[7]
Restauració i nova funcionalitat
[modifica]
El 8 de maig de 1997 l'ajuntament de Gàtova va aprovar un pressupost d'1.802.000 pessetes per a la reconstrucció del Molí d'Iranzo.[6] Van ser restaurades les seues parets i es va condicionar el seu entorn. A l'interior només queden les restes d'un arc[3] i una escala de pedra mitjançant la qual s'accedix a la part superior. En l'actualitat és una ruïna visitable, transformada en mirador paisatgístic. Des de l'alt d'aquest es té una vista panoràmica de la comarca del Camp del Túria, l'Horta Nord, Alt Palància, Camp de Morvedre, Plana Baixa, etc. Es troba al Parc Natural de la Serra Calderona. Forma part d'un itinerari de senderisme i trail running de 10 km i de dificultat mitjana, anomenat “Ruta dels Molins i Pico de l'Àguila”.[4]
Referències en la cultura popular
[modifica]
En el conte gatovenc popular La cueva de Sacañé es mencionen els molins de Gàtova:
“Desde la fuente del Tormo, se asciende en zigzag a la cúspide de la montaña, evitando la brusquedad de su alto desnivel, y en cuya cima se hallan antiguos molinos de viento, derruidos. Allí no queda maquinaria, ni muela, ni solera que atestigüe que se machacaban o estrujaban granos. Solamente aparecen torreones circulares de piedra y cal. Los imaginarios enemigos de D. Quijote de la Mancha aparecen abatidos, sin brazos; no hay vestigios de las aspas, ni un trozo de lienzo de los que formarían sus a modo de ver velas cuando giraran raudas al impulso del viento. Mirando su interior, podría imaginarse la derrota de los molinos de viento; allí sólo están piedras desmoronadas cubiertas de aspergilos.”[8]
Bibliografia
[modifica]- PRADES BEL, Juan Emilio. “Caminos de mi tierra (Gentes, costumbres, oficios, tradiciones, monumentos...) Los molinos de viento de Gátova (Camp del Turia)”. Tossal Gros, 2008, nº 119, p. 32.
- ZURRIAGA I AGUSTÍ, Ferran. La Vall d’Olocau, Marines y Gàtova. Valencia: Ed. Institut d’Estudis comarcals del Camp de Túria, 2019
- SUAREP ESTEVE, Eladio. “Capítulo XIV. Comentario sobre los molinos: ¿serán árabes o romanos?”. En: SUAREP ESTEVE, E. Gátova a través de la historia. Tomo Segundo. Valencia: Ed. La Sirena, 2006, p. 144-47.
Referències
[modifica]- ↑ Bolufer Marqués, Joaquim. «[eduwp.edu.gva.es «Molino Viejo»]» (en catalán). Dirección General de Patrimonio Cultural. [Consulta: 17 diciembre 2024].
- ↑ Zurriaga i Agustí, Ferran. La Vall d'Olocau, Marines i Gàtova. Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, 2019, p. 117.
- ↑ 3,0 3,1 Suarep Esteve, Eladio «Capítulo XIV. Comentario sobre los molinos: ¿serán árabes o romanos?». Gátova a través de la historia. La Sirena, Tomo II, 2006, p. 145.
- ↑ 4,0 4,1 «Panel QR5» (en castellà). GÁTOVA-Ruta de Los Molinos y Pico del Águila. Ajuntament de Gàtova.
- ↑ Suarep Esteve, Eladio «Capítulo XIV. Comentario sobre los molinos: ¿serán árabes o romanos?». Gátova a través de la historia. La Sirena, Tomo II, 2006, p. 146.
- ↑ 6,0 6,1 Prades Bel, Juan Emilio «Caminos de mi tierra (Gentes, costumbres, oficios, tradiciones, monumentos...) Los molinos de viento de Gátova (Camp del Turia)». Tossal Gros, vol. 119, 2008, p. 32.
- ↑ Suarep Esteve, Eladio «Capítulo XIV. Comentario sobre los molinos: ¿serán árabes o romanos?». Gátova a través de la historia. La Sirena, Tomo II, 2006, p. 146.
- ↑ Sánchez Domingo, Vicente «La Cueva de Sacañé». Ensayo Geográfico, Histórico y Sociológico de Gátova (Castellón). Ayuntamiento de Gátova, 1984, p. 185.