Molí d'Alta-riba
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Molí hidràulic ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular ![]() | |||
Altitud | 552 m ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Calldetenes (Osona) ![]() | |||
Localització | Ctra. BV-5201, km 1,5 ![]() | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 22509 ![]() | |||
El Molí d'Alta-riba és una obra de Calldetenes (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Antic molí, l'obrador del qual ha estat reedificat, ja que està construït amb totxos per bé que es conserven alguns murs de pedra; la teulada resta mig enrunada. És un petit cos cobert a dues vessants i es troba assentat a la riba del torrent de Sant Martí en direcció E/W. A llevant hi ha una gran bassa i a ponent la sortida de l'aigua. Les restes de les parets de pedra en fan pensar que l'obrador era més gran i que tenia dos jocs de moles. No s'hi veuen senyals que hi hagués un habitacle pel moliner. És construït amb maçoneria i totxo. L'estat de conservació és dolent.[1]
Història
[modifica]Antic moli que depèn i depenia del mas d'Altarriba. El llinatge és iniciat per Vermei Altarriba o de Meda l'any 1175 i més clarament amb Berenguer d'Altarriba, germà de Guillem Meda conegut des de 1198. Els cavallers d'Altarriba deriven dels castlans de meda. Són famosos Bernat Guillem i Llorenç d'Altarriba, aquest últim va participar en les guerres de Joan II. El llinatge s'entroncà amb la casa Clarina el 1578 i amb els Sentmenat 1754. La casa fou destruïda en temps de la guerra de Successió i reedificada al segle xix. Els Altarriba, com era habitual en aquestes famílies, tenien una segona residència a la ciutat de Vic. El molí degut a haver perdut les funcions primitives es troba en un lamentable estat d'abandó malgrat que conservi un joc de moles.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Molí d'Alta-riba». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2017].