Molí d'en Santo

Infotaula edifici Molí d'en Santo
Dades
Tipus	Molí hidràulic
Construcció	S. XVII
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Barberà del Vallès (Vallès Occidental)
Localització	Barberà del Vallès (Vallès Occidental)
41° 31′ 36″ N, 2° 07′ 54″ E
IPA
Identificador	IPAC: 27255
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 27255

El Molí d'en Santo és un molí paperer del municipi de Barberà del Vallès. Es troba molt a prop del riu Ripoll. Segurament és el molí paperer més antic del municipi. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

És un molí de paper i cartró. Consta d'una nau longitudinal i una de transversal, ambdós cobertes a doble vessant, conformant una forma d'ela. Té dues plantes, la superior amb més obertures que la inferior. Les obertures són petites. La planta superior tenia la funció de ventilació del cartró i del paper que allà s'hi posava a assecar. Situat fora del poble i, com tots aquests tipus edificis, prop del riu Ripoll. Construït amb pedra o còdols i totxo tot recobert amb un arrebossat. Al llarg del temps s'hi ha afegit altres cossos.

Història

L'expansió de les factures papereres, iniciada a principis del segle xvi, esdevingué intensificada d'una manera progressiva en el transcurs del segle xviii. La indústria paperera en el segle xviii fou notablement ampliada amb la incorporació de nous centres de producció. La necessitat de la provisió de draps per als molins paperers de Catalunya motivà la prohibició d'exportar aquella primera matèria mitjançant la publicació d'una reial ordre datada l'any 1728. En conseqüència es confeccionà una llista de molins paperers catalans. A la conca del Ripoll, s'esmenten dos casals paperers a Ripollet i un altre a Barberà, especialitzats en la fabricació de paper d'estrassa.

La primera notícia documentada de l'existència d'aquest molí correspon a l'any 1660, ja que el dia 14 d'abril Onofre Argemir, el seu propietari, el cedia en arrendament per tres anys a Andreu Sibelli, paperaire de Marsella. Apareix en pergamins amb el nom de molí de Canyadell, nom que comparteix amb el molí d'en Dou. L'existència i funcionament d'aquest molí continuava encara el 8 de novembre de 1790, ja que Oleguer Argemir i Cruells arrendava per cinc anys als paperaires de Sabadell Jaume i Josep Bruxas el mas anomenat de la Font. Es creu que va subministrar paper a l'impressor reial de l'arxiduc Carles. Posteriorment, va ser molí fariner, de pólvora, fàbrica de cartró gris i fàbrica tèxtil auxiliar. L'any 1927 deixà de servir com a molí i actualment acull una granja de cavalls. La família Vidal i Calvo en va fer la darrera reforma.