Molí d'en Solà
Molí d'en Solà | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Molí hidràulic | ||||||
Part de | Sant Pere Despuig | ||||||
Construcció | segle xviii | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
Altitud | 456 m | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | la Vall de Bianya (Garrotxa) | ||||||
Localització | Aïllada, al costat del torrent de Santa Llúcia | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 11061 | ||||||
|
El Molí d'en Solà és una obra de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos, planta noble, pis i golfes. A la planta baixa encara es guarden els útils del moliner i altres dependències han estat adequades al bestiar. A la façana s'obren tres arcades de mig punt. A la planta noble hi ha una galeria porxada de set arcades amb pilastres de pedra tallada. A l'interior hi ha una àmplia sala de convit. El segon pis era l'antic graner. Presenta set finestres d'arc de mig punt a la façana.[1] La casa va ser bastida amb carreus tallats en els cantoners i obertures; la façana està actualment emblanquinada. Cal destacar les obres que va fer Vicenç solà al segle xviii i Pere solà al XIX (la galeria de migdia).[1]
Destaquen tres llindes. A la de la porta de les quadres hi diu "VICENC SOLA 1715", a la de la façana del migdia hi posa "M. F. T. / PERE SOLA / Y ROQUER / 1834" i a la de la façana de migdia hi ha un rellotge de sol amb la data de 1885 i una porta d'accés des de l'interior a la galeria amb la llinda del segle xviii.[1]
La pallissa és una àmplia construcció situada al costat del mas, de planta rectangular i teulat a dues aigües, sostingut per tres pilars d'obra i per bigues de fusta, on es recolzen els cairats, les llates i les teules col·locades a salt de garsa. Disposa de planta i dos pisos, amb doble badiu. A la façana de ponent té un cos annex de planta, amb porta principal de punt rodó i pis superior.[1]
Història
[modifica]Contràriament al que succeeix en altres cases de la zona, del Molí d'en Solà no es disposa de referències sobre el seu passat. Segons l'historiador olotí Josep Maria de Solà-Morales, la masia existia a començaments del segle xiv. La casa, en aquells moments, estava situada a escassa distància de les dependències pròpies del molí, a uns dos-cents metres aproximadament. Més endavant la família decidí de viure prop de les moles.[1]