Té tipologia del molí paperer amb tres parts, el comptador-habitatge, el mirador i el molí, amb tipologia de masia senyorial. La façana és simètrica amb una porta d'entrada adovellada i centralitzada. L'entrada està al costat curt. De pedra i sostre a dues vessants i de teula. Al costat de la porta, a nivell més alt, dins un nínxol hi ha la imatge de Sant Pere amb la data 1879.[1]
El 1735, els ducs de Medinaceli, autoritzen establir un molí de draps, després paperer. Cobraven per usar l'aigua del riu. Des del 1924, l'empresa Aigua de Rigat subministra a Igualada i Vilanova del Camí.[1] Des de 1967 hi hagué instal·lada una col·lecció hidràulica de R. Gavarró i Castelltort. Hi havia també la Biblioteca monogràfica sobre aigua més gran del país. Després de l'adquisició d'Aigua de Rigat per part del grup Agbar i la posterior mort de Ròmul Gavarró la col·lecció i biblioteca foren traslladades.[1]
↑ 1,01,11,2«Molí de Rigat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2015].
