Molí de Sanaüja
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Molí hidràulic  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 398 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sanaüja (Segarra) | |||
| Localització | Camí de la Font del Ferro | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 26217 | |||
El Molí de Sanaüja és un edifici del municipi de Sanaüja (Segarra) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Antic molí fariner, molt modificat amb el pas del temps situat a la riba esquerra de la riera de Sanaüja, en una zona d'horts i aïllat de qualsevol edificació. L'edifici se'ns presenta de planta rectangular, estructurat a partir de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta exterior de l'edifici és a doble vessant i realitzada amb teula àrab.[1]
Les constants modificacions que ha sofert l'edifici per adaptar-lo a granja ramadera i estable de bestiar, han desdibuixat la fisonomia d'aquest primitiu molí. Malgrat tot, encara s'observen alguns elements identificadors de la seva funció original. Així doncs, a la planta baixa de l'edifici trobem part del mecanisme del funcionament del molí, com el farinal, les moles, l'arbre de ferro, etc.[1]
Malauradament l'abundant vegetació del lloc així com l'estat ruïnós de l'edifici, no permetia a principis del segle XXI evidenciar alguns trams de murs corresponents a l'estructura de la bassa del molí, ni documentar l'estructura del cacau.[1]
Història
[modifica]El molí fariner segarrenc necessitava una gran bassa per poder emmagatzemar el màxim d'aigua pel seu funcionament. Una de les parts més importants era el cacau, que es bastia a un extrem de la bassa i tenia com a funció regular la pressió de l'aigua en la seva caiguda. Del cacau l'aigua passava d'un canal a un rodet, generalment de fusts i disposat horitzontalment. El moviment giratori del rodet es transmetia a l'eix de fusta, eix que tenia el seu extrem superior la nadilla o hèlix de ferro que encaixava a la mola superior. Aquesta pedra girava sobre la mola inferior fixada. La pressió de les dues moles convertia el gra amb farina.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Molí de Sanaüja». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 febrer 2015].