Molí del Cava

Infotaula edifici Molí del Cava
Dades
Tipus	Molí hidràulic
Construcció	segle XIX
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	400 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sanaüja (Segarra)
Localització	A Puig-arner, a la dreta del Llobregós
41° 50′ 10″ N, 1° 18′ 40″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	26216

El Molí del Cava és un antic molí fariner del municipi de Sanaüja (Segarra) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Situació

Està situat al sud del terme municipal, a la riba dreta del riu Llobregós, en una zona anomenada el Canal del Riu, en ple EIN (Espai d'Interès Natural) Vall del Riu Llobregós.

Per arribar a aquest indret, cal agafar la carretera C-451 de Guissona a Biosca. Al km. 26,4, al nord del pont de la Codina, es troba la bona pista d'accés a l'EIN. Està indicat. Seguint aquesta pista s'arriba als 2 km. sota l'antic nucli de Puig-arner. Es deixa el trencall que hi puja i, poc més enllà, es pren el que mena al molí i a Mas Piquer. Està ben senyalitzat.

Descripció

Mur de la bassa, des de l'interior

Actualment l'edifici està en estat ruïnós. Aquest se'ns presenta de planta rectangular, d'un sol pis i porta d'ingrés de llinda en el mur de llevant. Els paraments estan obrats amb pedra seca, així com l'ús de carreus o pedra més o menys treballada a les cantoneres de les restes de l'edifici.

Malauradament, l'abundant vegetació que hi ha en aquest lloc a principis del segle XXI no permet descobrir el cacau i altres parts essencials del molí. Destaca l'existència gairebé a tocar d'aquest molí, d'una peixera o resclosa, coneguda com la peixera del Masdeuró. És molt probable, que derivés les seves aigües per tal de permetre el funcionament del molí i que restés pròxim a la seva bassa.

Història

El molí fariner segarrenc necessitava una gran bassa per poder emmagatzemar el màxim d'aigua pel seu funcionament. Una de les parts més importants era el cacau, que es bastia a un extrem de la bassa i tenia com a funció regular la pressió de l'aigua en la seva caiguda. Del cacau l'aigua passava d'un canal a un rodet, generalment de fusts i disposat horitzontalment. El moviment giratori del rodet es transmetia a l'eix de fusta, eix que tenia el seu extrem superior la nadilla o hèlix de ferro que encaixava a la mola superior. Aquesta pedra girava sobre la mola inferior fixada. La pressió de les dues moles convertia el gra amb farina.