Molí del Foix
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Molí hidràulic  | |||
| Part de | Molins de Santa Margarida i els Monjos | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) | |||
| Localització | Els Monjos - Carrer Farigola, 2-8 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 15895 | |||
_-_1.jpg)
El Molí del Foix o Molí de Macià és un molí medieval del municipi espanyol de Santa Margarida i els Monjos, a la província de Barcelona. Actualment és el Centre d'Interpretació Històrica i Natural del municipi.[1]
Descripció
[modifica]El molí està situat a nucli de Els Monjos, al municipi de Santa Margarida i els Monjos. El molí aprofitava la força de l'aigua del riu de Foix per moldre gra i produir farina. Va ser un dels primers edificis construïts a la zona plana del riu, i va funcionar primer com a molí productor de farina i més tard, a principis del segle xx, va canviar la seva activitat a celler i magatzem de vi.
Història
[modifica]El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus va ser propietari del molí fins a èpoques molt avançades.[2]
Al llarg de bona part de l'època moderna i contemporània, la propietat útil del molí va recaure en mans de la família Macià, com a part del patrimoni provinent dels Bartomeu, que va entroncar amb els Macià l'any 1666.
La família Macià exercia el domini útil del molí però no explotava la finca, sinó que disposaven d'uns masovers residents a la masia construïda al costat del molí que, a més d'actuar com camperols dels horts i vinyes circumdants, exercien de moliners.
Cap a 1829, amb la voluntat de millorar la qualitat de la producció, la família Macià va dur a terme una profunda transformació del molí, convertint-lo en farinera. Amb aquest objectiu, es va crear un nou espai destinat a acollir una gran roda vertical. La farinera es va mantenir en funcionament fins al començament de segle xx. A partir d'aquest moment, la família Macià va posar fi a l'activitat molinera del recinte i el va convertir en un magatzem de vi.
El 1995, la propietat va esdevenir recinte no edificable i va passar a ser propietat municipal.