Molibdita
 Molibdita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | MoO₃ |
| Epònim | molibdè |
| Localitat tipus | àrea de Knöttel, Krupka, Districte de Teplice, Regió d'Ústí nad Labem, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.EA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.EA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/E.02 |
| Dana | 4.5.1.1 |
| Heys | 7.15.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 3,96 Å; b = 13,85 Å; c = 3,69 Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pbcm |
| Color | incolor, groc verdós clar, marró clar, blau pàl·lid |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Lluïssor | adamantina, subadamantina, vítria, subvítria, cerosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 4,5 g/cm3 (mesurada); 4,72 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1963 s.p. |
| Símbol | Myb |
| Referències | [1] |
La molibdita és un mineral de la classe dels òxids. Possiblement es tracta de l'ocre molíbdic incert de William Phillips i altres autors del segle xix. Robert Greg i William Lettsom la van anomenar molibdina entre els anys 1854 i 1858 pel fet que contenia molibdè i oxigen. El nom va ser canviat per l'actual per August Breithaupt el 1858.
Característiques
[modifica]La molibdita és un òxid de fórmula química MoO₃, sent una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la molibdita pertany a «04.EA: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen =< 1:2», juntament amb la tantita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta en un filó de quars de l'àrea de Knöttel, a Krupka, dins el Districte de Teplice (Regió d'Ústí nad Labem, República Txeca). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Costabona, situades a la localitat de Prats de Molló i la Presta, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord). També ha estat citada a la mina Fra Joan, a Setcases, i a la mina Roca del Turó, a Molló, ambdues localitats a la província de Girona (Catalunya).
Referències
[modifica]