Molisita
Molisita | |
---|---|
Fórmula química | FeCl₃ |
Epònim | taca |
Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campania, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AC.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AC.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.08 |
Dana | 9.3.1.1 |
Heys | 8.11.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 6,69Å; |
Color | groc, marró-vermell, porpra-vermell |
Exfoliació | perfecta en {0001} |
Densitat | 2,9 g/cm³ (mesurada); 3,04 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1868 |
Símbol | My |
Referències | [1] |
La molisita (en anglès i originalment molysite) és un mineral de la classe dels halurs.
Característiques
[modifica]La molisita és un halur de fórmula química FeCl₃. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba formant revestiments sobre la lava en fumaroles volcàniques actives, com la del Vesuvi. També es troba en forma massiva.[2] Segons la classificació de Nickel-Strunz, la molisita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:3» juntament amb els següents minerals: zharchikhita, fluocerita-(Ce), fluocerita-(La) i gananita. Va ser descoberta l'any 1868 al Vesuvi, Nàpols (Campania, Itàlia). Sol trobar-se associada a altres minerals com: tridimita, hematites, anhidrita o halita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al Vesuvi (Província de Nàpols, Itàlia), i tan sols ha estat descrita en poc més d'una desena d'indrets més arreu del planeta. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Vimbodí i Poblet, un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Molysite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ «Molysite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ «Molysite from Quartz-scheelite vein outcrops, Poblet Monastery, Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].