Momcsilló Tapavicza
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 octubre 1872  Nadalj (Sèrbia) (en)  | ||
| Mort | 10 gener 1949 (76 anys) Pula (Croàcia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | tennista, aixecador de peses, arquitecte | ||
| Nacionalitat esportiva | Hongria | ||
| Esport | halterofília tennis | ||
| Participà en | |||
| 1896 | Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1896 - Individual masculí (medalla de bronze olímpica) |
||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  Imperi Austrohongarès
| |||
| Jocs Olímpics | |||
| Tennis | |||
|
Atenes 1896 | Individual masculí | |
Momcsilló Tapavicza (Nadalj, Imperi Austrohongarès, 14 d'octubre de 1872 − Pula, Iugoslàvia, 10 de gener de 1949) fou un esportista austrohongarès que va competir en proves de tennis, lluita lliure i halterofíliata. El seu millor resultat fou la medalla de bronze en tennis en els Jocs Olímpics d'Atenes de 1896. Finalitzada la seva carrera esportiva, Tapavicza fou un conegut arquitecte.[1]
Carrera esportiva
[modifica]Tapavicza va néixer a Nádalja dins l'Imperi Austrohongarès (actualment Sèrbia) l'any 1872. Va començar a practicar esports a Újvidék (Novi Sad) i llavors va continuar els seus entrenaments a Budapest mentre estudiava arquitectura i enginyeria civil.
Degut als seus bons resultats, fou seleccionat per l'equip hongarès que va participar en els primers Jocs Olímpics celebrats a Atenes l'any 1896, on va competir en tennis, halterofília i lluita.[2] Malgrat ser l'únic representant de l'equip hongarès en la disciplina de tennis, va aconseguir la medalla de bronze en categoria individual. Fou eliminat en semifinals per Dioníssios Kàsdaglis i guanyà automàticament la medalla de bronze juntament a Konstandinos Paspatis, ja que no es disputava final de consolació en aquella època.[3] Disputant les proves d'halterofília es lesionà l'espatlla i quedà en darrera posició de sis participants. Dos dies després disputà les proves de lluita encara convalescent de la lesió i fou eliminat en el primer combat.[1]
Després dels Jocs Olímpics no va tornar a participar en competicions esportives, però va continuar practicant l'atletisme, gimnàstica i rem a nivell recreatiu. Durant molts anys va ser membre del club de rem Danubius amb seu a Újvidék.[4]
Arquitectura
[modifica]Després de la seva graduació, Tapavicza va quedar-se a Buscarest durant un temps fins a tornar a Újvidék. L'any 1908 fou convidat pel rei Nicolau I de Montenegro i Tapavicza va residir a Montenegro mentre realitzava el disseny de diversos edificis, entre els quals destaca l'ambaixada alemanya, el Banc Nacional a Cetinje, el Boka Hotel a Herceg Novi (destruït per un terratrèmol el 1979)[5] i la Matica srpska de Novi Sad (abans coneguda com a Újvidék).[4]
Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, va tornar a l'imperi austrohongarès, i més endavant va emigrar a Roma i Lausanne, acabant al Marroc. Allà va unir-se a la Legió Estrangera Francesa i va esdevenir bon amic de Francisco Franco, futur dictador d'Espanya.[5]
Finalitzada la guerra va retornar a Novi Sad, on va crear la seva pròpia empresa de disseny arquitectònic, i va participar activament en les discussions sobre els plans d'urbanisme de la ciutat. El 1948 va traslladar-se a Poreč (actualment Croàcia), on va contribuir en la reedificació de la ciutat després de les seqüeles provocades per la Segona Guerra Mundial, malgrat que va morir l'any següent a Pula.[5]
Jocs Olímpics
[modifica]Individual
[modifica]| Any | Campionat |
|---|---|
| 1896 | Jocs Olímpics, Atenes, Grècia |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Olympedia – Momcsilló Tapavicza». [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Zanimljiva istorija: Momčilo Tapavica, naš prvi osvajač olimpijske medalje u tenisu» (en serbian). Blic, 18-07-2012. [Consulta: 1r octubre 2013].
- ↑ «Tapavicza Momcsilló 112 esztendeje vár egy hölgy partnerre…» (en hungarian). Nemzeti Sport, 10-07-2008. [Consulta: 1r octubre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 «Momčilo Tapavica, uspešni sportista i arhitekta» (en serbian). Topsrbija, 02-03-2011. [Consulta: 1r octubre 2013].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Admin. «Два цртежа архитекте и олимпијског првака – Момчилa Тапавицe» (en serbi). [Consulta: 18 març 2021].[Enllaç no actiu]
