Mona Baker
Nom original | (ar) منى بيكر |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 setembre 1953 (71 anys) El Caire (Egipte) |
Formació | Universitat Americana del Caire |
Activitat | |
Ocupació | lingüista, investigadora, traductora, catedràtica, escriptora |
Ocupador | Universitat de Manchester (2001–) |
Lloc web | pureprojects.ppad.man.ac.uk… |
Mona Baker és una professora egípcia de traducció a la Universitat de Manchester (UMIST) a Anglaterra.[1] Baker també és directora de la revista The Translator i directora de l'editorial especialitzat St. Jerome Publishing. El seu web particular conté comentaris sobre el conflicte del Pròxim Orient i recerca en el camp de la traducció i els estudis interculturals.
Trajectòria
[modifica]Va estudiar a la Universitat Americana del Caire, on va obtenir la seva llicenciatura; més endavant va fer estudis en lingüística aplicada a la Universitat de Birmingham.
Es va doctorar a la Universitat de Manchester, en la qual ocupa actualment la càtedra d'Estudis de Traducció.[2] S'ha ocupat de la traducció i el conflicte, les comunitats activistes, i també dels estudis traductològics basats en el corpus.[3]
Fundadora de l'editorial St. Jerome Publishing i de la revista internacional The Translator.
És vicepresidenta de l'Associació Internacional de Traducció i Estudis Interculturals.[4] També és sòcia honorària d'AIPTI.[5] Dins l'esmentada institució, el setembre del 2010 va donar una xerrada sobre «Ètica en el currículum del traductor i intèrpret».[6]
Obres
[modifica]- Editora de Critical Concepts: Translation Studies (Londres i Nova York: Routledge, 2009).
- Editora de Critical Readings in Translation Studies (Londres i Nova York: Routledge, 2009).
- Editora, amb Gabriela Saldanha, de Routledge Encyclopedia of Translation Studies (Londres i Nova York: Routledge, 2008).
- In Other Words: A Coursebook on Translation (primera edició, 1992, Routledge; pròxima edició revisada i ampliada, 2010).
Mona Baker i l'Orient Mitjà
[modifica]Baker és una signatària de la carta oberta de 2002 al boicot a les institucions israelianes. Va ser molt criticada i va crear una gran controvèrsia quan va acomiadar dos acadèmics israelians, la Dra. Miriam Shlesinger de la Universitat de Bar-Ilan i el catedràtic Gideon Toury de la Universitat de Tel-Aviv, Israel, del Consell de Redacció de les seves revistes The Translator i Translation Studies Abstracts, per la seva afiliació a les institucions israelianes.[7][8] Judith Butler va suggerir que Baker havia recorregut a «estereotips antisemítics establerts»,[9] Baker va publicar la resposta a Butler a la revista britànica London Review of Books.[10] Segons el catedràtic Jon Pike, «la política de Mona Baker és, en efecte, antisemítica: no vol tenir contacte amb cap individu que estigui afiliat a les institucions israelianes, i aquestes persones són majoritàriament jueves. Mona Baker pensa que aquestes actuacions són apropiades i, quan la critiquen, es queixa amargament de la premsa jueva.»[11]
Les actuacions de Baker van ser durament criticades pel catedràtic Stephen Greenblatt, un acadèmic de la Universitat Harvard i el president de l'Associació de Llengües Modernes dels Estats Units, que va definir els acomiadaments com a «repel·lents», «perillosos» i «sense cap ètica».[12] El Primer Ministre britànic Tony Blair també va criticar les actuacions de Baker, i va declarar que «faria tot allò que fos necessari» per aturar el boicot acadèmic als acadèmics israelians.[13]
El se web particular té seccions sobre el boicot de les institucions acadèmiques israelianes, sobre les universitats d'Israel i Palestina, opinions generals sobre el Pròxim Orient i crides al boicot de productes i serveis israelians.
En una entrevista a The Daily Telegraph, Baker va declarar que era víctima d'una «gran màquina d'intimidació» que intenta silenciar la crítica d'Israel i que considera que «els nord-americans són els pitjors» però va afegir «maleïda sigui si em deixo intimidar». A la mateixa entrevista, Baker va criticar durament les polítiques israelianes, dient que: «Israel ha anat més enllà de només els crims de guerra. És horrible el que està passant allà. A molts ens agradaria parlar-ne com una mena d'holocaust del qual el món finalment es despertarà, massa tard, és clar, tal com va passar l'última vegada.»[14]
Referències
[modifica]- ↑ Mona Baker (The University of Manchester)
- ↑ Prof. Mona Baker (University of Manchester)
- ↑ «CV de Mona Baker». Arxivat de l'original el 2012-03-30. [Consulta: 14 desembre 2010].
- ↑ «Mona Baker at IATIS». Arxivat de l'original el 2010-03-06. [Consulta: 14 desembre 2010].
- ↑ «Mona Baker, membre d'AIPTI». Arxivat de l'original el 2010-10-11. [Consulta: 14 desembre 2010].
- ↑ Entrevista amb Mona Baker Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Guardian Unlimited | Archive Search
- ↑ Baker London Conference
- ↑ Precarious Life, Judith Butler pàg. 124-125 Verso Books 2004
- ↑ http://www.monabaker.com/pMachine/more.php?id=P1168_0_1_0_C
- ↑ NATFHE: Chuck out 198C! - Jon Pike Arxivat 2008-05-29 a Wayback Machine. i Wrong in principle, wrong in practice
- ↑ Professor's anti-Israeli tirade revives sacked academics row de David Harrison, The Daily Telegraph, 29 de setembre de 2002 (consultat l'1 de novembre de 2009).
- ↑ Blair vows to end dons' boycott of Israeli scholars by Francis Elliott and Catherine Milner, The Daily Telegraph, 17 de novembre de 2002. (consultat l'1 de novembre de 2009).
- ↑ Boycotting the Juden Arxivat 2015-09-10 a Wayback Machine. David Tell, The Weekly Standard, 11 de juliol de 2002. (consultat l'1 de novembre de 2009)