Monestir de San Xoán de Caaveiro
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir i monument  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | A Capela (província de la Corunya) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 18 novembre 1975 | |||
| Identificador | RI-51-0004195 | |||
El monestir de San Xoán de Caaveiro és un monestir que es va establir l'any 934 a les fragues de l'Eume (província de La Corunya), Galícia, per acollir els nombrosos anacoretes que vivien dispersos a la zona. Però, aviat, importants donacions de sant Rossend engrandiren el patrimoni del monestir, que va rebre la major part de les terres cultivables existents a la dreta del riu Eume i li concediren jurisdicció sobre viles i feligresies, tot eximint-lo de l'autoritat de l'arquebisbat de Santiago de Compostel·la.[1]
El cenobi obtingué així un gran poder, i aconseguí la seva església la categoria de Reial Col·legiata (amb sis canonges), que conservà fins a finals del segle xviii, època en què, després de restar abandonat el cenobi, quedà a cura d'un masover i inicià així la seva decadència i deteriorament. Acabant el segle xix, Pío García Espinosa, que havia comprat bona part de les terres que envolten el monestir, aconseguí una autorització de l'arquebisbe de Santiago per restaurar-lo. Enderrocà, per emprendre la restauració, la casa davantera i l'església prioral, edificà un pavelló emmerletat i reconstruí la capella de Sta. Isabel.
Les restes més antigues són del segle xii, i en destaca l'església que s'aixeca sobre un monticle molt escarpat, que va obligar els constructors a salvar els desnivells del terreny per mitjà d'alts murs amb contraforts i estances subterrànies. Del temple romànic, se'n conserva en bon estat la capçalera i bona part de la nau. Queda també en peus un bell campanar barroc del segle xviii, obra de l'escola de Simón Rodríguez. La casa dels canonges i les cuines del monestir també es conserven acceptablement.
El conjunt va ser declarat el 1975 Monument Historicoartístic per la seva importància arquitectònica.[2]
- ALVAREZ CARBALLIDO, E.. Boletín de la Real Academia Gallega, II, A Coruña. Monasterios olvidados de Galicia: A Capela.
- CASTILLO, A. del. Breamo, 57. La colegiata de Caaveiro.
- CASTRO ALVAREZ, C. de. El cañón del Eume: paraíso natural de Galicia, Pontedeume.. El monasterio de San Juan de Caaveiro.
- PORTA DE LA ENCINA, A.. Estudios Mindonienses, 2. Aportación al estudio del Monasterio de Caabeiro.
- REVIEJO, M.. FEGAMP: Revista da Federación Galega de Municipios e Provincias. Monfero-Caaveiro, polas terras do Eume.
- SANDOMINGO, T.. Abrente. El dolor de la montaña: ¿la hora de Caaveiro?.
- SANDOMINGO, T.. Arte Galicia: revista de información de las artes plásticas gallegas. Caaveiro, otra vez..
- SOTO-QUIROGA, E. de. Suevia, Buenos Aires.. La colegiata de Caaveiro: en donde se habla de....
- VAAMONDE LORES, C.. Boletín de la Real Academia Gallega, XIV.. Importante escritura de donación otorgada por Don Bermudo, rey de Galicia, a favor del Monasterio de San Juan de Caaveiro: Año 934, 1924.
- VIDAL, X.M.. Brigantium, 4.. Acerca da orixe e fundación do Mosteiro de San Xoan de Caaveiro.
- VV.AA.. Cátedra: Revista eumesa de estudios,3.. O Mosteiro de San Xoan de Caaveiro.
Referències
[modifica]
- ↑ «Mosteiro de San Xoan de Caaveiro» Arxivat 2013-06-08 a Wayback Machine., Monumentos máis importantes, Pontedeume Turismo
- ↑ «Mosteiro de Caaveiro (A Capela)» (gallec), Deputación da Coruña
- ↑ «Mosteiros e Conventos de Galicia, bibliografia». Arxivat de l'original el 2013-01-31. [Consulta: 20 juliol 2013].