Vés al contingut

Rossend de Celanova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRossend de Celanova
Imatge
Sant Rossend, a la façana del monestir de San Salvador de Celanova Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRudesindus
26 novembre 907 Modifica el valor a Wikidata
Santo Tirso (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 977 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Celanova (Ourense) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Celanova 
Bisbe de Dumium
927 – 951
← Savaric II (en) Tradueix
Diòcesi: bisbat de Dume
Abat Monestir de Celanova
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins
abat, bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeCelanova
Festivitat1 de març
IconografiaCom a bisbe
Patró dePinar del Río (Cuba)
Família
ParesGutier Menéndez Modifica el valor a Wikidata  i Ilduària Eriz Modifica el valor a Wikidata
GermansAdosinda Gutiérrez de Celanova
Froila Gutiérrez
Ermesinda Guterres de Coimbra Modifica el valor a Wikidata

Rossend (Rudesind, en llatí Rudesindus, en gallec i castellà Rosendo) (Celas o Valdesalas, 26 de novembre de 907 — Monestir de Celanova, 1 de març de 977) va ser un abat i bisbe gallec. Venerat com a sant per l'Església catòlica d'ençà el segle xii.

Biografia

[modifica]

Rossend va néixer en una família noble, fill del comte Gutierre Menéndez (Gutiher Ermegildi), cunyat d'Ordoni I de Galícia i partidari d'Alfons III d'Astúries, i de Santa Ilduària Eriz (Hilduara Erici).[1] De jove va fer-se benedictí i va ser nomenat bisbe de Mondoñedo (Dumium) als divuit anys, com a Rossend II), succeint el seu oncle Savaric II.

Va fundar diversos monestirs benedictins com San Xoán de Caaveiro (934, abandonat des del 1835 i en ruïnes) i San Salvador de Celanova, el 12 de setembre de 936. Per fundar Caaveiro, va aconseguir les terres del seu germà Fruela i la seva cosina Ximena, que li van donar terrenys al poble de Villar.

En 955 va ser nomenat per Ordoni III de Lleó governador de Celanova, amb jurisdicció sobre terres que anaven de Riocaldo (al sud de Galícia) a Santa Maria d'Ortigueira (a la costa cantàbrica). A demanda d'Elvira Ramírez, tia del futur Ramir III de Lleó, va ser nomenat governador de Galícia, entre la primavera de 968 i el començament de 969. Va conduir les tropes que defensaren Galícia de les invasions dels vikings a Galícia i els musulmans; aquest havien travessat el Mondego i havien arribat a la frontera. Els primers, en 966, havien atacat la costa i mataren el bisbe Sisnand II d'Iria Flavia en batalla; Rossend va formar un exèrcit i els derrotà, matant el seu cabdill Gundered a la batalla de Fornelos en 968.[2]

Últims anys

[modifica]
Capella de Sant Miquel al monestir de Celanova, edifici del s. X, contemporani de l'abat Rossend

Rossend, ja bisbe de Mondoñedo, va ser nomenat administrador de la seu d'Iria Flavia (el bisbat de Santiago de Compostel·la) després de la mort de Sisenand. N'ocupà el càrrec de 968 a 977. Llavors es va retirar a Celanova.

Rossend va succeir Sant Franquila com a abat de Celanova, on va continuar essent una figura influent, rebent la visita de nobles i dirigents de Galícia i Portugal, que hi buscaven consell. També va guanyar fama com a taumaturg i autor de miracles. Hi va morir en 977.

Veneració

[modifica]

En 1601, les seves relíquies van ser exhumades i col·locades en una urna d'argent a l'altar major de l'església de l'abadia de Celanova.

Llegendes

[modifica]

La mare de Rossend havia tingut dos fills abans que ell, però havien mort de petits. Quan el comte Gutierre, el seu espòs, va marxar en campanya militar a Coïmbra, Ilduara l'acompanyà. Va pregar a l'ermita de San Salvador al mont Coruba, on pujà descalça. Allí, li aparegué Sant Miquel i li digué que tindria un fill que seria un home gran i sant. En agraïment, va fer construir al lloc una església on es quedà fins que va néixer Rossend i on va voler batejar-lo. El carro que portava la pica baptismal es va trencar, però mentre anaven a cercar-ne un altre, Sant Miquel va pujar el carro fins al cim del turó.

Referències

[modifica]
  1. San Rosendo Celanova
  2. J. Pérez de Urbel. Historia Silense (en castellà). Madrid: CSIC, 1959, p. 171. 

Enllaços externs

[modifica]