Monestir de Fonte Avellana
Aparença
Monestir de Fonte Avellana | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Monestir, basílica menor i museu religiós | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Superfície | exposició: 700 m² | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Serra Sant'Abbondio (Itàlia) (en) | |||
Localització | Via Fonte Avellana, 8 - Serra Sant'Abbondio | |||
| ||||
Format per | santuario della Santa Croce (it) | |||
Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola | |||
Religió | catolicisme | |||
Treballadors | 1 (2011) | |||
Visitants anuals | 550 (2019) | |||
Lloc web | fonteavellana.it | |||
El monestir de Fonte Avellana (en italià: Monastero di Fonte Avellana),[1] dedicat a la Santa Creu, és un monestir catòlic italià que es troba als vessants de la muntanya Catria, en la comuna de Serra Sant'Abbondio, província de Pesaro i Urbino, regió de Les Marques. Construït a finals del primer mil·lenni cristià, abadia en 1325,[2] l'església del monestir va ser elevada a basílica menor el 31 de març de 1982 pel papa Joan Pau II, que la va visitar per concloure les celebracions del mil·lenari. Va inspirar a Dante Alighieri, el qual probablement va ser el seu hoste, i que va esmentar al Monestir en el cant XXI del Paradís, en la seva Divina Comèdia. Aquí es diu que va morir Guido d'Arezzo, inventor de la tetragrama, l'any 1050.
Referències
[modifica]- ↑ «Monestir de Fonte Avellana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «L'Eremo ed il monastero di Fonte Avellana. La storia». Arxivat de l'original el 2019-01-12. [Consulta: 12 gener 2019].