Monestir de Galhac
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Abadia  | |||
| Dedicat a | Sant Miquel Arcàngel | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic llenguadocià | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Galhac (França) | |||
| ||||
| Format per | Església Saint-Michel | |||
Monument històric inventariat  | ||||
| Data | 3 febrer 1994 | |||
| Identificador | PA00132878 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Església Saint-Michel | ||||
| Data | 1840 | |||
| Identificador | PA00095557 | |||
El monestir de Sant Quintí de Galhac, conegut generalment com a monestir de Galhac, és una antiga abadia benedictina situada a Galhac (municipi del Tarn). Els seus vestigis estan catalogats com a monument històric.[1]
Fou un establiment religiós del Llenguadoc, situat a l'Albigès, fundat per Pipí I d'Aquitània, i agregat a l'abadia de Fijac. Al segle x va agafar el nom de monestir de Sant Miquel de Galhac, i el 972 fou dotat per Ramon (V) de Tolosa i d'Albi que és considerat com el seu verdader fundador. Després va passar sota dependència de l'abadia de Chaise-Dieu que el va reformar i a la que va restar unit fins al segle xvi, quan fou secularitzat. La població de Gaillac (Galhac en occità) ja existia al segle vii.
Referències
[modifica]- ↑ «Abbaye Saint-Michel» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 29 març 2022].
Bibliografia
[modifica]- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
Vegeu també
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Galhac