Vés al contingut

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Monestir de Saint-Germain-des-Prés)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Abadia de Saint-Germain-des-Prés
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(fr) l'abbaye de Saint-Germain-des-Prés Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle VI Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aGermà de París Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplace Saint-Germain-des-Prés (en) Tradueix, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 51′ 14″ N, 2° 20′ 04″ E / 48.8539°N,2.3344°E / 48.8539; 2.3344
Format peresglésia de Saint-Germain-des-Prés Modifica el valor a Wikidata
Monument històric inventariat  
Data26 octubre 1953
IdentificadorPA00088489
Monument històric catalogat
església de Saint-Germain-des-Prés
Data1862
IdentificadorPA00088509
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesiarquebisbat de París Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorKhildebert I Modifica el valor a Wikidata
Propietat deAjuntament de París Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeglise-saintgermaindespres.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Paroisse-Saint-Germain-des-Près-1631643530432348 Modifica el valor a Wikidata
Gravat de l'abadia, del segle xvii.

L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Història

[modifica]

La va fundar Khildebert I, fill de Clodoveu I, per glorificar la túnica de sant Vicenç d'Osca i una creu d'or de Toledo, relíquies portades de Saragossa després d'una expedició el 542. La basílica fou posada sota advocació de Sant Vicenç i Santa Creu el 558 pel bisbe de París Germà (en francès Germain) antic monjo de l'abadia de Sant Simforià i Sant Pantaleó (Saône-et-Loire). Khildebert I i fou enterrat el 558[1] i després altres membres de la família merovíngia de París: Khilperic I el 584, Fredegunda el 598 i Clotari II el 628, substituint a Santa Genoveva com a necròpolis reial. Germà fou enterrat a la capella de Sant Simforià al costat de l'església. Al segle vi es va formar un monestir al costat de l'església; el 756 el cos de Germà fou portat a l'església propera que en endavant fou coneguda com a Saint-Germain-des-Prés (Sant Germà dels Prats). Pipí el Breu i Carlemany li van donar terres. Va patir l'assalt dels normands a partir del 845 i l'abadia fou incendiada el 861; fou restaurada el 869 i ocupada pels normands durant el setge de París (885-886); les relíquies de sant Germà, amagades, foren retornades al lloc el 888. L'abat Morard va fer ampliacions vers l'any 1000; la regla cluniacenca fou introduïda el 1024. El segle xii el centre de l'abadia fou demolit per donar pas a un santuari gòtic i capella, sent consagrada el 21 d'abril de 1163 en presència del papa Alexandre III. Des del 1631 fou un centre intel·lectual destacat de França sota la congregació de Sant Maure, que van renovar la ciència històrica imposant la lectura acurada de les fonts destacant dom Jean Mabillon, dom Bernard de Montfaucon i altres. L'església fou tancada el 13 de febrer de 1792 i els edificis venuts; una refineria de sal pètria va funcionar al lloc del 1794 al 1802. El 1803 va tornar a ser destinada al culte. L'església i el palau abacial van subsistir i la primera, del segle xi, és considerada l'edifici de culte més antic de França.

Abats i personatges cèlebres

[modifica]

Llista d'abats

[modifica]
  • vers 811: Irminó.
  • 814 - 841: Hilduí I
  • 841- 849: Ebroí
  • 849- 857: Goslí, bisbe de París.
  • vers 857: Hilduí II
  • vers 860 - 881: Goslí, bisbe de París.
  • 881- 892: Ebles († 2 d'octubre de 892), canceller del rei Odó o Eudes de França.
  • vers 892: Hucbold
  • 892- 923: Robert abat laic
  • 923- 956: Hug el Gran fill de l'anterior, abat laic
  • 956- 979: Hug Capet (vers 940-996), fill de l'anterior, abat laic
  • 979- 987: Walon
  • 987- 990: Alberic
  • 990- 1014: Morard.
  • 1014- 1025: Ingó
  • 1025 -? : Guillem I
  • segle xi - segle XII: Diversos abats
  • 1162 - 1182: Hug de Monceaux.
  • 1182- 1192: Folc
  • 1192 -? : Robert IV
  • ? - 1216: Joan I de Vernon
  • 1216 -?
  • ? - 1387: Ricard de Lartre
  • 1387- 1418: Guillem III el Bisbe
  • 1418- 1436: Joan IV Bouron
  • 1436- 1436: Drogó de Montamdier
  • 1436- 1458: Enric de Morillon
  • 1458- 1466: Enric Mené
  • 1466- 1482: Robert de Lespinasse
  • 1482 - 1503: Jofré III
Període[2] Abat Comentari

1504 (10 de febrer) - 1507 (16 de novembre)

Guillem Briçonnet I

Cardenal el 1495, arquebisbe de Reims.

1507 (16 de novembre) -1534 (24 de gener)

Guillem Briçonnet II

Fills del anterior, bisbe de Lodeva i després de Meaux.

1534 (24 de gener) - 1562 (22 d'abril)

François de Tournon

Cardenal el 1530, arquebisbe de Bourges, després d'Auch i després de Lió

1562 (11 de maig) - 1590 (9 de maig)

Carles I de Borbó

Príncep de la sang, cardenal el 1547, arquebisbe de Rouen.

1590 (9 de maig) - 1594 (30 de juliol)

Carles II de Borbó

Príncep de la sang, nebot del anterior, cardenal el 1582, arquebisbe de Rouen.

? - ?

Joan Percheron

Abat fiduciari; els ingressos percebuts per Francesc de Borbó-Conti, germà del anterior abat.

? - 1617

Louis Buisson

Abat fiduciari; els ingressos percebuts per Francesc de Borbó-Conti, germà del anterior abat, després per Lluisa-Margarita de Lorena fins al 1623.

1623 - 1668 (12 d'octubre)

Enric de Borbó-Verneuil

Bastard de França, duc de Verneuil, bisbe de Metz.

1668 - 1672 (16 de desembre)

Joan Casimir Vasa

Antic rei de Polònia.

1690 (gener) - 1704 (10 d'abril)

Guillem-Egon de Furstenberg

Cardenal el 1685, bisbe d'Estrasburg.

1704 (10 d'abril) - 1714 (18 de desembre)

César d'Estrées

Cardenal el 1671, bisbe d'Albano.

1715 (1 de gener) - 1737 (26 de juliol)

Enric-Pons de Thiard de Bissy

Cardenal el 1715, bisbe de Meaux.

1737 (15 d'agost) - 1771 (16 de juny)

Lluís de Borbó-Condé

Príncep de la sang, comte de Clermont-en-Argonne.

1774 (22 de gener)[3] - 1777 (21 octobre)

Carles Antoni de La Roche-Aymon

Cardenal el 1771, arquebisbe de Reims.

Bust de Jean Mabillon

Personatges cèlebres relacionats

[modifica]

Personatge enterrats a l'església

[modifica]
Placa funerària de Mabillon, Descartes i Bernard de Montfaucon

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bertelli, Sergio; Litchfield, R. Burr. The King's Body: Sacred Rituals of Power in Medieval and Early Modern Europe (en anglès). Penn State Press, 2003, p. 214. ISBN 0271041390. 
  2. ↑ Honoré Fisquet, La France pontificale (Gallia christiana), per Arxidiòcesi de Paris, volum 2, editor E. Repos, 1864-1873 París, pàgines 267 a 309.
  3. ↑ Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). , pàgina 260, dona la date de 1772.

Bibliografia

[modifica]
  • Dom Jacques Bouillart, Histoire de l'abbaye royale de Saint-Germain-des-Prés, Paris, 1724.
  • La France pontificale (Gallia christiana), per Honoré Fisquet, Arxidiòcesi de Paris, volum 2, editor E. Repos, 1864-1873 París
  • Île-de-France romane per Anne Prache, editada per Zodiaque a la col·lecció La Nuit des Temps, 1983 Abadia de Sainte-Marie de La Pierre-Qui-Vire

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadia de Saint-Germain-des-Prés
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abadia_de_Saint-Germain-des-Prés&oldid=31063664»