Carles II de Borbó (arquebisbe de Rouen)

Carles II de Borbó
	;
Nom original	(fr) Charles II de Bourbon
Biografia
Naixement	30 març 1562 ; França (França)
Mort	30 juliol 1594 (32 anys); París
Abat abadia de la Trinitat de Vendôme
	té el rol: abat comendatari; 1591 – 1594
Arquebisbe de Roan
	9 maig 1590 – 30 juliol 1594 ; ← Carles de Borbó – Carles III de Borbó → ; Diòcesi: arquebisbat de Rouen
Abat abadia de Saint-Germain-des-Prés
	té el rol: abat comendatari; 1590 – 1594
Abat abadia de Saint-Pierre de Jumièges
	té el rol: abat comendatari; 1590 – 1594
Abat abadia de Saint-Germer-de-Fly
	té el rol: abat comendatari; 1590 – 1594
Abat abadia de Saint-Lucien de Beauvais
	té el rol: abat comendatari; 1590 – 1594
Abat abadia de Sant Aldoè
	té el rol: abat comendatari; 1590 – 1594
Abat abadia de Notre-Dame d'Ourscamp
	té el rol: abat comendatari; 1590 – 1594
Abat abadia de Sant Denís
	té el rol: abat comendatari; 1590 – 1594
Administrador apostòlic
	11 juny 1586 – 9 maig 1590 ; Diòcesi: bisbat de Bayeux
Cardenal
	12 desembre 1583 –
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	prelat
Orde religiós	Orde de sant Benet
Família
Pares	Lluís I de Borbó-Condé i Éléonore de Roye

Carles II de Borbó (Gandelus-en-Brie, 19 d'agost de 1562 - abadia de Saint-Germain-des-Prés, 30 de juliol de 1594), cardenal de Vendôme i de Borbó, era un príncep de sang de la casa de Borbó. Amb l'arribada del seu cosí el rei protestant Enric IV (1589), va despertar l'esperança dels catòlics hostils a la Lliga i va ser candidat a la corona de França.

Biografia

Va néixer el 19 d'agost de 1562 a Gandelus-en-Brie, fill de Lluís I de Borbó-Condé, príncep de Condé i duc d'Enghien, i d'Elionor de Roye. Era nebot del cardenal Carles de Borbó.^[1]

No va rebre l'ordenació. Elegit arquebisbe coadjutor de Rouen amb dret de successió l'1 d'agost de 1582, no va rebre tampoc la consagració episcopal.^[1]

Va ser creat cardenal diaca al consistori del 12 de desembre de 1583; però no rep el galero vermell ni el títol cardenalici. Era conegut sota el nom de Cardenal Vendôme (que és el nom de la branca de la família de Borbó del qual prové).

Va ser assessor del rei Enric III. No participà en el conclave de 1585, que elegí el Papa Sixt V.^[1]

Va ser administrador apostòlic de la diòcesi de Bayeux de 1586 a 1590.^[1] El 1589 va ser nomenat abat de Saint-Denis.

Durant els esdeveniments de la Lliga, va triar, a diferència dels seus germans, a seguir el seu oncle, el cardenal de Borbó, en la seva acció contra els protestants. No va ser molt favorable al Guisa i, segons l'historiador De Thou, hauria estat utilitzat per Enric III per trencar la influència que els de Lorena tenien sobre l'antic cardenal. El 1588, participà en els estats generals de Blois.^[1]

Assegurà la direcció del govern que va romandre a Tours durant la vacant del tron després de la mort d'Enric III. Reconegué a Enric IV com a rei i temporalment es convertí en Guardià dels Segells davant el rei que temia que l'ambició del seu cosí jove no els llevés. A la mort del seu oncle, l'arquebisbe de Rouen el 9 de maig de 1590, el capítol de la catedral es negà a reconèixer-lo. Només l'acceptaren després del setge que Enric IV feu a la ciutat.

Convertit en cardenal de Borbó a la mort del seu oncle, es va proposar com a candidat al tron de França i va formar el tercer en el qual es van reunir molts catòlics nobles insatisfets de no veure convertir a Enric IV al catolicisme. L'interès polític en la persona del cardenal el 1593 va ser un dels factors que va impulsar a Enric IV a convertir-se.

A la mort del seu oncle, que va rebre la comenda de les abadies de Saint-Denis, Saint-Germain-des-Prés, Saint-Ouen de Rouen, Jumièges, Bourgueil, Sainte-Catherine de Rouen i d'Ourscamp.^[1]

No participà en els conclaves de 1590, que elegiren a Urbà VII, li després a Gregori XIV, de 1591, que elegí a Innocenci IX, ni al de 1592 per Climent VIII.^[1]

Va morir el 30 de juliol de 1594 d'hidropesia a l'abadia de Saint-Germain-des-Prés. Està enterrat a l'església de la Cartoixa de Nostra Senyora de la Bona Esperança, prop de Gaillon.

Heràldica

Les armes del cardenal Carles de Borbó són:
Un camp d'atzur, amb tres flors de lis, amb banda de gules
Com a timbre té un capel cardenalici.^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 The Cardinals of the Holy Roman Church: Consistory of December 12, 1583 (VII)
↑ Arnaud Bunel, Armorial illustré des Archevêques de Rouen, v.1.1, 2010.

Enllaços externs

The Cardinals of the Holy Roman Church-Bourbon Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (anglès)

Precedit per: Mathurin de Savonnières 1583 – 1586	Bisbe de Bayeux 1586 - 1590	Succeït per: vacant fins al 1598
Precedit per: Carles I de Borbó	Arquebisbe de Rouen 1590 - 1594	Succeït per: Carles III de Borbó
Precedit per: Lluís de Lorena 1574 – 1589	Abat de Saint-Denis in commendam 1590-1594	Succeït per: Luís III de Guisa 1594 – 1621
Precedit per: Carles de Borbó-Vendôme 1562 – 1590	Abat de Saint-Germain-des-Prés in commendam 1590-1594	Succeït per: Jean VI Percheron 1594 – ?
Precedit per: Carles de Borbó-Vendôme 1550 – 1590	Abat de Saint-Ouen in commendam 1590-1594	Succeït per: Pierre de Venteac ? – 1600
Precedit per: Carles de Borbó-Vendôme 1550 – 1590	Abadia de Bourgueil in commendam 1590-1594	Succeït per: Pierre de Venteac ? – 1600
Precedit per: Carles de Borbó-Vendôme 1556 – 1590	Abadia de Notre-Dame d'Ourscamp in commendam 1590-1594	Succeït per: Luís III de Guisa 1594 – 1621

[Consistoire_1583-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 The Cardinals of the Holy Roman Church: Consistory of December 12, 1583 (VII)

[2] Arnaud Bunel, Armorial illustré des Archevêques de Rouen, v.1.1, 2010.

[1]

[2]