Vés al contingut

Monestir del Gran Meteor

Plantilla:Infotaula indretMonestir del Gran Meteor
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmonestir
hospital (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deEls Meteors Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMeteora (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEls Meteors Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 43′ 35″ N, 21° 37′ 35″ E / 39.726333°N,21.626287°E / 39.726333; 21.626287
Característiques
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Història
Creaciósegle XIV Modifica el valor a Wikidata

El Monestir del Gran Meteor (Μεγάλο Μετέωρο en grec) és un monestir ortodox, que es troba al nord de Grècia, a la plana de Tessàlia, a prop de la ciutat de Kalambaka, a la vall del riu Peneu. Forma part d'un grup de sis monestirs que es designen com a Monestirs suspesos en l'aire o Monestirs en el cel, situats a Els Meteors (Meteora), que foren classificats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 1988.[1]

El monestir es va crear com a claustre de Sant Atanasi de Meteora en la primera meitat del segle xiv. Atanasi va construir un temple dedicat a la Mare de Déu, que es va conéixer com la Mare de Déu de la Pedra del Meteor, i hi creà una comunitat monàstica. Entre el 1544 i el 1545 es va construir un nou katholikon, dedicat a la Transfiguració de Jesús. En el mateix període també se n'alçà la torre i el 1572 la granja que la voreja. El 1806 s'hi feren noves cel·les.[2]

Els seus frescos són composicions iconogràfiques inspirades en els dogmes i litúrgia de l'Església ortodoxa. Es caracteritzen per la seua gran qualitat artística, plasticitat i mestratge. Les imatges reflecteixen un fervor religiós ortodox. Se'n desconeix l'autoria, tot i que sí que se sap que els frescos del katholikon del Gran Meteor els va fer Teòfanes de Creta, i que serien la seua darrera obra.

A prop de l'entrada del monestir hi ha una torreta que albergava el celler i l'espai per a les provisions dels monjos. A hores d'ara és una mena de sala museu per a visitants, perquè coneguen la vida quotidiana dels monjos.[3]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Meteora». UNESCO Culture Sector. [Consulta: 15 juny 2018].
  2. «Monestir del Gran Meteor». Ministeri de Cultura Hel·lé. [Consulta: 15 juny 2018].
  3. «Monasterio del Gran Meteoro». Ministerio de Cultura Heleno. [Consulta: 15 juny 2018].