Vés al contingut

Mongeta de vellut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMongeta de vellut
Mucuna pruriens Modifica el valor a Wikidata

Inflorescència de la Mucuna pruriens Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitsíliqua Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
GènereMucuna
EspècieMucuna pruriens Modifica el valor a Wikidata
(L.) DC.
Nomenclatura
BasiònimDolichos pruriens Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Molts, vegeu el text

La mongeta de vellut (Mucuna pruriens) és una lleguminosa tropical. Es troba a l'Àfrica, Índia i el Carib. És una planta que produeix una gran picor quan la pell humana entra en contacte amb les seves fulles joves i amb les tavelles de les llavors. Té un valor en agricultura i en jardineria i també per les seves diverses propietats medicinals.

Descripció

[modifica]
A la reserva per la vida silvestre de Kawal, Índia.
Flors de Mucuna pruriens

És un arbust enfiladís anual que pot arribar a 15 m de llargada. Quan la planta és jove està coberta d'una borra de pèls, quan envelleix ja gairebé no en té. Les fulles són tripinnades, ovades de forma ròmbica o amplament ovades acabades en punxa.

La inflorescència és en una panícula que fa de 15 a 32 cm de llargada.

El fruit madur (tavella) fa de 4 a 13 cm de llarg i d'1 a 2 cm d'amplada. les llavors són, marrons o negres, planes i el·lipsoides d'1 a 1.9 cm de llargada i 0,8a 1,3 cm d'amplada amb un gruix de 4 a 6,5 cm. Està envoltada per un aril de mida significativa.

M.pruriens porta flors de color blanc, lavanda o porpra. Els compostos químics responsables de la picor que produeix a la pell són la proteïna mucunaina,[1] i també la serotonina.

El pes sec de 100 lavors és de 55 a 85 g.[2] Amb 2n = 20, 22 o 24 cromosomes.

Usos

[modifica]
Llavors de dos diferents colors de Mucuna pruriens
Tavella de Mucuna pruriens

En moltes parts del món es fa servir Mucuna pruriens com planta farratgera important, i cultivada en el guaret i en l'adob verd.[3] Ja que aquesta planta, com la majoria de les fabàcies, fixa el nitrogen atmosfèric i fertilitza, així, els sòl.

M. pruriens com a farratge conté un 11-23% de proteïna crua, un 35-40% de fibra crua i la llavor seca un 20-35% de proteïna crua. Als països de Benin i el Vietnam es fa servir en el control biològic de la planta problemàtica Imperata cylindrica.[3] M.pruriens no es considera que sigui una planta invasora, fora de la seva zona on es cultiva.[3] Tanmateix es considera que sí que ho és al sud de Florida.

M. pruriens de vegades es fa servir com substitut del cafè i el producte obtingut s'anomena "Nescafe" (que no s'ha de confondre amb la marca Nescafé). Per a consumir els seus brots tendres s'ha de deixar en remull de 30 minuts a 48 hores abans de coure-la perquè sinó la planta resulta tòxica. Amb aquest procés es lixivia, se'n va amb l'aigua, el producte fitoquímic levodopa i altres.

Ús medicinal

[modifica]

Tradicionalment, M. pruriens té un efecte de millora de la funció sexual en les rates de laboratori.[4] Es fa servir en la medicina Ayurveda.

Tradicionalment s'ha fet servir aquesta planta contra la mossegada de serps. La recerca en la Naja (Cobra),[5] Echis,[6] Calloselasma i Bangarus (Krait)[7] mostra que té un potencial d'ús en aquest aspecte.

Les llavors de M. pruriens també mostren tenir un efecte antidepressiu.[8] i les formulacions amb pols de la llavor serveixen per a la gestió i tractament de la malaltia de Parkinson.[9]

De vegades es fumen les seves fulles seques.[1] L'herba conté L-DOPA, un precursor del neurotransmitssor dopamina. El contingut de L-DOPA augmenta si es preparen extractes. L-DOPA es converteix en dopamina, implicada en l'estabilitat emocional, la sexualitat i el moviment.

Nomenclatura i taxonomia

[modifica]

Noms comuns

[modifica]
  • ci mao li dou 刺毛黧豆 en xinès
  • Kara Benguk en javanès
  • Atmagupta (आत्मगुप्ता)en sànscrit
  • Kapikacchu (कपिकच्छु) en sànscrit
  • Kiwanch (किवांच) o Konch (कोंच) en hindi
  • Khaajkuiri en Marathi
  • Alkushi/আলকুশি (Bengalí)
  • poonaikkaali en Tamil
  • Velvet bean en anglès
  • Cowitch en anglès
  • Buffalo beans en anglès també referit a Thermopsis rhombifolia)
  • Cowhage
  • Juckbohne (alemany)[1]
  • Picapica (castellà)
  • Kapikachu
  • Yerepe/Warapa (Yoruba)
  • Duradagondi(దురదగొండి)en ([Telugu])
  • Feijão Malucos (a Angola i Moçambic)
  • Pó-de-mico (Brasil)
  • Chitedze (Malawi)
  • Naykuruna (ML:നായ്ക്കുരണ) (Malaialam)
  • Mah Mui (TH: หมามุ่ย) en idioma Thai
  • Đậu mèo rừng, đậu ngứa, móc mèo en vietnamita
  • Kavach beej
  • Donkey eye
  • Inyelekpe en Igala Nigèria
  • Nasagunnikaayi(Kannada)
  • Upupu en Kiswahili
  • Baidanka en Oriya

Subsepècies

[modifica]
  • Mucuna pruriens ssp. deeringiana (Bort) Hanelt
  • Mucuna pruriens ssp. pruriens[1]

Varietats

[modifica]
  • Mucuna pruriens var. hirsuta (Wight & Arn.) Wilmot-Dear[10]
  • Mucuna pruriens var. pruriens (L.) DC.[11]
  • Mucuna pruriens var. sericophylla[10]
  • Mucuna pruriens var. utilis (Wall. ex Wight) L.H.Bailey is the non-stinging variety grown in Honduras.[12]

Sinònims

[modifica]

Sinònims de M. pruriens, M. pruriens ssp. pruriens i M. pruriens var. pruriens:

  • Carpopogon atropurpureum Roxb.
També pot referir-se a M. atropurpurea
  • Carpogon capitatus Roxb.
  • Carpogon niveus Roxb.
  • Dolichos pruriens L.
  • Marcanthus cochinchinense Lour.
  • Mucuna atropurpurea sensu auct. non (Roxb.) Wight & Arn.
M. atropurpurea (Roxb.) Wight & Arn. is a valid species
  • Mucuna axillaris Baker
  • Mucuna bernieriana Baill.
  • Mucuna cochinchinense (Lour.) A. Chev.
  • Mucuna cochinchinensis (Lour.) A. Chev.
  • Mucuna esquirolii H. Lev.
  • Mucuna luzoniensis Merr.
  • Mucuna lyonii Merr.
  • Mucuna minima Haines
  • Mucuna nivea (Roxb.) DC.
  • Mucuna prurita Hook.
  • Mucuna velutina Hassk.
  • Negretia mitis Blanco
  • Mucuna prurita (L.) Hook.
  • Stizolobium atropurpureum (Roxb.) Kuntze
També es pot referir a M. atropurpurea
  • Stizolobium capitatum (Roxb.) Kuntze
  • Stizolobium cochinchinense (Lour.) Burk
  • Stizolobium niveum (Roxb.) Kuntze
  • Stizolobium pruritum (Wight) Piper
  • Stizolobium velutinum (Hassk.) Piper & Tracy

Sinònims de M. pruriens var. hirsuta:

  • Mucuna hirsuta Wight & Arn.

Sinònims de M. pruriens var. sericophylla:

  • Mucuna sericophylla Perkins

Sinònims de M. pruriens var. utilis:

  • Carpopogon capitatum Roxb.
  • Carpopogon niveum Roxb.
  • Macranthus cochinchinensis Lour.
  • Mucuna aterrima (Piper & Tracy) Holland
  • Mucuna atrocarpa F.P. Metcalf
  • Mucuna capitata Wight & Arn.
  • Mucuna deeringiana (Bort) Merr.
  • Mucuna hassjoo (Piper & Tracy) Mansf.
  • Mucuna martinii H. Lev. & Vaniot
  • Mucuna nivea (Roxb.) Wight & Arn.
  • Mucuna pruriens var. capitata Burck
  • Mucuna pruriens var. capitata (Wight & Arn.) Burck
  • Mucuna pruriens var. nivea (Roxb.)Haines
  • Mucuna utilis Wight
  • Stizolobium aterrimum Piper & Tracy
  • Stizolobium deeringianum Bort
  • Stizolobium hassjoo Piper & Tracy
  • Stizolobium pruriens (L.) Medik.
  • Stizolobium pruriens var. hassjoo (Piper & Tracy)Makino
  • Stizolobium utile (Wall. ex Wight) Ditmer

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rätsch, Christian. Enzyklopädie der psychoaktiven Pflanzen. Botanik, Ethnopharmakologie und Anwendungen.. Aarau: AT-Verl., p. 15. ISBN 978-3855025701. 
  2. ↑ «Factsheet - Mucuna pruriens». www.tropicalforages.info. [Consulta: 23 febrer 2008].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Factsheet - Mucuna pruriens». www.tropicalforages.info. [Consulta: 21 maig 2008].
  4. ↑ Amin KMY, Khan MN, Hakim Syed Zillur Rahman, et al. (1996) "Sexual function improving effect of Mucuna pruriens in sexually normal male rats" Arxivat 2011-06-25 a Wayback Machine.. Fitoterapia, jrg.67 (nr.1): pp. 53-58. Observació: Les llavors de M. pruriens es fan servir àmpliament per tractar la disfunció sexual dels homes a Tibb-e-Unani (Medicina Unani), el sistema tradicional de la medicina al subcontinent Indo-Paquistaní.
  5. ↑ Tan, NH; Fung, SY; Sim, SM; Marinello, E; Guerranti, R; Aguiyi, JC «The protective effect of Mucuna pruriens seeds against snake venom poisoning». Journal of ethnopharmacology, 123, 2, 2009, pàg. 356–8. DOI: 10.1016/j.jep.2009.03.025. PMID: 19429384.
  6. ↑ «Còpia arxivada». Journal of Preventie Medicine and Hygiene, 40, 1999, pàg. 25–28. Arxivat de l'original el 2010-09-23 [Consulta: 4 gener 2012]. Arxivat 2010-09-23 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-09-23. [Consulta: 4 gener 2012].
  7. ↑ [enllaç sense format] http://sphinxsai.com/sphinxsaiVol_2No.1/PharmTech_Vol_2No.1/PharmTech_Vol_2No.1PDF/PT=132%20(870-874).pdf
  8. ↑ Medicinal Plants: Chemistry And ... - Google Book Search. books.google.cat, 2006. ISBN 9781578083954 [Consulta: 23 maig 2008]. 
  9. ↑ Katzenschlager, R; Evans, A; Manson, A; Patsalos, PN; Ratnaraj, N; Watt, H; Timmermann, L; Van Der Giessen, R; Lees, AJ «Mucuna pruriens in Parkinson's disease: a double blind clinical and pharmacological study». Journal of Neurology, Neurosurgery & Psychiatry, 75, 12, 2004, pàg. 1672–7. DOI: 10.1136/jnnp.2003.028761. PMC: 1738871. PMID: 15548480.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Còpia arxivada». www.ars-grin.gov. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 4 gener 2012].
  11. ↑ «Picapica». Arxivat de l'original el 2009-10-27. [Consulta: 27 octubre 2009].
  12. ↑ [enllaç sense format] http://drugpolicycentral.com/bot/index.cgi?xfml=1&max=100 Arxivat 2015-04-22 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mongeta_de_vellut&oldid=32886357»