Monochrome Display Adapter
El Monochrome Display Adapter (MDA, «adaptador de pantalla monocrom», també conegut com a targeta MDA, Monochrome Display and Printer Adapter, MDPA, o «adaptador de pantalla i d'impressora monocrom») introduït el 1981, era la targeta de vídeo i el monitor estàndard d'IBM per al PC. El MDA no tenia mode gràfic; només presentava un únic mode text monocrom (mode de vídeo PC 7), que podria mostrar 80 columnes per 25 línies de caràcters de text d'alta resolució.
Característiques
[modifica]
La targeta MDA estàndard d'IBM estava equipada amb 4 kilobytes de memòria de vídeo i un generador d'adreces de vídeo MC6845. L'alta resolució dels caràcters MDA (nitidesa) va ser una característica amb la intenció de facilitar l'ús comercial i de tractament de textos: cada caràcter va ser renderitzat en una matriu de 9×14 píxels, dels quals 7×11 van fer el caràcter mateix (els altres píxels s'utilitzen per a l'espai entre les columnes de caràcters i línies).[1] Alguns caràcters, com la «m» minúscula, van ser renderitzats a través de 8 píxels.
La resolució teòrica total de la pantalla MDA va ser de 720×350 píxels. Aquest número s'arriba a través de càlcul d'ample dels caràcters (9 píxels) per columnes de text (80) i alçada dels caràcters (14 píxels) per línies de text (25). Tanmateix, el MDA no pot ocupar-se dels píxels individuals; sinó que només podia treballar en mode text, limitant la seva elecció de patrons de visualització a 256 caràcters. El seu conjunt de caràcters es coneix com la taula de codis 437. Els patrons de caràcters s'emmagatzemaven en la memòria ROM de la targeta, i així no podrien ser canviats pel programari. L'única manera de simular contingut «gràfic» a la pantalla va ser a través d'art ASCII.[2]
El MDA original d'IBM va incloure un port paral·lel d'impressora (per això el seu nom original d'«adaptador de pantalla i d'impressora monocrom»), evitant així la necessitat d'una interfície paral·lela separada en ordinadors equipats amb un MDA.[2]
Atributs dels caràcters
[modifica]El MDA presentava els següents atributs de caràcter: invisible, subratllat, normal, brillant (negretes), vídeo invers i parpelleig; alguns d'aquests atributs es podrien combinar, de manera que, per exemple, es podria produir un text brillant subratllat.
|
Especificacions
[modifica]Connectors
[modifica]
Nombre de pins (mirant al sòcol).
| Pin | Funció |
|---|---|
| 1 | Terra |
| 2 | Terra |
| 3 | No s'utilitza |
| 4 | No s'utilitza |
| 5 | No s'utilitza |
| 6 | Intensitat |
| 7 | Vídeo |
| 8 | Sincronisme horitzontal |
| 9 | Sincronisme vertical |
Senyal
[modifica]| Tipus | Digital, TTL |
|---|---|
| Resolució | 720h × 350v |
| H-freq | 18,432 kHz |
| V-freq | 50 Hz |
| Colors | 2-4[4] |
Principals competidors
[modifica]Hi havia dos adaptadors de pantalla competidors habitualment disponibles:
- Per als usuaris de PC que exigien gràfics de mapa de bits i/o color, IBM va oferir el seu Color Graphics Adapter (CGA, o «Adaptador de Gràfics en Color»), llançat alhora amb el seu MDA. La resolució més baixa dels seus caràcters en mode text (en comparació amb el MDA) i l'absència d'un port d'impressora, que s'incloïa a la targeta MDA original, va fer les targetes CGA menys atractives per les empreses.
- Introduït el 1982, el no-IBM Hercules Graphics Card (o HGC) oferia tant un mode MDA compatible amb el mode de text d'alta resolució i un mode gràfic monocrom. Podria tractar píxels individualment i mostrar una imatge en blanc i negre de 720×348 píxels. Aquesta resolució era millor que fins i tot la més alta resolució monocromàtica que les targetes CGA podien oferir.[2] Així, fins i tot sense una capacitat de color de qualsevol tipus, l'oferta de l'adaptador Hèrcules de gràfics monocrom sense sacrificar la qualitat del text MDA-equivalent ho va convertir en una opció més desitjable per a molts.
Referències
[modifica]- ↑ «Monochrome Display Adapter». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 John Elliott. «Monochrome Display Adapter: Notes» (en anglès), 06-11-2005. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ «IBM Personal Computer Hardware Library: Technical Reference» (Edició revisada, 1983)
- ↑ Hi ha quatre combinacions possibles de valors per a les pins d'«intensitat» i «vídeo», però no tots els monitors els mostraran com quatre nivells d'intensitat diferents.