Montí

Montí
Tipus	muntanya
Localització
Entitat territorial administrativa	Onda (País Valencià) i Tales (la Plana Baixa)
	39° 56′ 46″ N, 0° 17′ 17″ O / 39.9461°N,0.2881°O
Serralada	Serra d'Espadà
Característiques
Altitud	613 m

Montí, o el Montí, és una muntanya ubicada entre els termes municipals d'Onda i de Tales, a la comarca de la Plana Baixa. Amb els seus 613 metres d'altura sobre el nivell de la mar s'erigeix com el cim onder més elevat i com un dels més destacats del territori taler.

Toponímia

Algunes teories defenen que el topònim Montí deriva de mûtin, una paraula de l'àrab peninsular que significa 'la muntanya de fang'.^[1] La teoria es veuria reforçada per l'abundància d'argila en el paratge, ja descrita per Cavanilles al segle xviii.^[2]

Llocs d'interés

Al Montí hi destaquen:

L'ermita de santa Bàrbara, documentada des de l'any 1430,^[3] va ser reformada en 1697, cremada en 1836 i, hui dia, està en ruïnes.
La Font del Retor. Actualment assecada i amb un panell ceràmic de sant Vicent Ferrer, obra local de 1958.
La calera. Forn de calç en ruïnes al cim d'un turonet dels contraforts del Montí.
La cova de santa Bàrbara. Antiga mina recuperada recentment.^[4]
L'Alcornocar. Únic bosc de sureres del terme d'Onda, ubicat a la partida d'Artesola, a la pedania d'Artesa.
Antic emissor de TVE. Situat a prop del cim de la muntanya, donava cobertura a Onda i a Artesa. Fou inaugurat el 1964.^[5]

Refranys

Quan el Montí fa capell, pica espart i fes cordell.
Qui té casa a la Moreria i vinya al Montí, lladre fi.

Referències

↑ Àlvaro, Maria Teresa. Estudi lingüístic de la toponímia rural d'Onda. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2015.
↑ Cavanilles, Antonio Josep. Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1797.
↑ Xiva i Molina, Ismael. Aproximació a la toponímia rural d'Onda del segle xviii a través dels protocols del notari Joan Batiste Seguí (en valencià). Inèdit, 2022.
↑ «Cueva de santa Bárbara» (en castellà). Espeleo Club Castellón. [Consulta: 4 juny 2016].
↑ Rull, Baltasar. Noticiario Histórico de Onda (en castellà). Segona edició. Onda: Gràfiques Magovi, 1967.

[1] Àlvaro, Maria Teresa. Estudi lingüístic de la toponímia rural d'Onda. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2015.

[2] Cavanilles, Antonio Josep. Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1797.

[3] Xiva i Molina, Ismael. Aproximació a la toponímia rural d'Onda del segle xviii a través dels protocols del notari Joan Batiste Seguí (en valencià). Inèdit, 2022.

[4] «Cueva de santa Bárbara» (en castellà). Espeleo Club Castellón. [Consulta: 4 juny 2016].

[5] Rull, Baltasar. Noticiario Histórico de Onda (en castellà). Segona edició. Onda: Gràfiques Magovi, 1967.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]