Mont-ravana
| ||||
| Tipus | poblat ibèric  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Llíria (el Camp de Túria) | |||
| ||||
La Mont-ravana és un poblat ibèric situat a uns 10 km al nord-oest de Llíria. Correspon al tipus de pobles que configuren les segona categoria de poblaments edetans, amb base econòmica agropecuària i funcionant com a fonts d'aprovisionament de la capital.[1]
Distribució
[modifica]Té una superfície d'entre 6000 i 8000 m² i conserva tot el recinte emmurallat.[1] Aquest està construït seguint un dels models més senzills que utilitzaven els ibers: constitueix, al mateix temps que muralla, el mur posterior dels habitatges.[2] A l'interior, els habitatges estan adossats entre si i oberts a carrers que recorren l'assentament longitudinalment.
Les parets de tova estaven construïdes sobre sòcols de pedra, i tots dos emblanquinats i pintats de roig i blanc. Els sòls estaven piconats o enllosats. A les cases del sector sud, adossades a la muralla, s'aprecien clarament dues estances diferenciades.[1] També adossades a la muralla es van trobar cinc llargues dependències, probablement un complex industrial destinat a la transformació d'aliments, amb zones de molta, almàssera i àrees de premsatge. Aquests últims espais s'entenen com a annexos del sector domèstic.[3]
Excavacions i troballes
[modifica]Les primeres excavacions les va dur a terme des del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València en 1958, centrades en l'extrem nord del poblat. Entre 1978 i 1983 un equip de la Universitat de València va netejar tot el perímetre de la muralla i va prosseguir les excavacions en el poblat, que han continuat de forma inconstant fins a l'actualitat. S'han recuperat materials des de la seua aparició al segle V a. C. fins a la seua destrucció i abandó a mitjan segle II a. C. Les principals troballes inclouen ceràmica ibèrica similar a la recuperada en Edeta (Tossal de Sant Miquel), així com ceràmica grega de figures vermelles i alguns textos escrits,[1] encara que destaca la figura d'un bou, que és l'única mostra d'escultura ibèrica que s'ha trobat en el Camp de Túria.[4]
En el vessant sud, a uns 53 metres al sud-est de la muralla, es van trobar dues tombes aïllades en clot, amb urnes d'incineració. Ambdues estaven acompanyades de la seva corresponent tapadora i mostren decoració geomètrica pintada.[5]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Monravana, La». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ Bonet Rosado, Helena; Guérin, Pierre; Mata Parreño, Consuelo. «Urbanisme i habitatge ibèrics al País Valencià» (en valenciano). Cota zero: revista d'arqueologia i ciència p. 115, 1994.
- ↑ Bonet, Helena; Guérin, Pierre; Mata, Consuelo «Urbanisme i habitatge ibèrics al País Valencià». Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, 1994.
- ↑ Escrivà, Vicent; Xavier Vidal. Edeta a l'època ibèrica (en valencià, castellà i anglés). Llíria: M.I. Ajuntament de Llíria i Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric, 2005, p. 8.
- ↑ Bisbal i Chinesta, Josep Francesc. «Les àrees funeràries ibèriques entre el Xúquer i el Millars» (en valenciano) p. 10. Universitat de València, 2013.
