Mont Batur
| ||||
| Tipus | volcà muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Bali | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bali (Indonèsia) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.717 m | |||
El Mont Batur (Gunung Batur) és un volcà actiu situat al centre de dues calderes concèntriques al nord-oest del mont Agung a l'illa de Bali, Indonèsia.[1] El costat sud-est de la caldera més gran de 10×13 km conté un llac de caldera. Tant la caldera més gran, com una caldera més petita de 7,5 km es van formar per un col·lapse de la cambra magmàtica. Un primer col·lapse va tenir lloc fa uns 29.300 anys i un de segon, de la caldera interior, fa uns 20.150 anys.[2] Una altra estimació en la data de formació de la caldera interior diu que va ser entre fa uns 23.670 i 28.500 anys.[3]
La primera erupció documentada va ser l'any 1804 i la més recent va ser l'any 2000.[4]
El 20 de setembre de 2012 la UNESCO va incloure la caldera del Mont Batur dins la Xarxa Mundial de Geoparcs.[5][6]
Volcà actiu dins la caldera
[modifica]La paret sud-est de la caldera interior es troba sota el llac Batur. El con del Batur s'ha construït dins la caldera interna a una alçada per sobre la vora exterior de la caldera. L'estratovolcà ha produït fumaroles a gran part de la caldera interior. Les erupcions històriques s'han caracteritzat per activitat explosiva de lleu a moderada, acompanyada en algunes ocasions per l'emissió de lava. Els fluxos de lava basàltica han arribat a la base de la caldera i les ribes del llac Batur al llarg de la seva història.[3]
La caldera conté un estratovolcà actiu de 700 metres d'alçada que s'enlaira sobre la superfície del llac Batur. La primera erupció documentada del Batur va ser el 1804, i des d'aleshores s'han documentat gairebé una trentena d'erupcions, la darrera el 2000.[3][4]
Viles a la caldera
[modifica]La caldera és habitada i en ella hi ha una quinzena de viles. Les quatre viles principals són: Kedisan, Songan, Trunyan i Toya Bungkah. Els habitants de la zona viuen de l'agricultura, però el turisme és cada cop més habitual degut a la caminada relativament senzilla fins al cim del cràter central.[7]
Sedimentació
[modifica]La forta sedimentació a la caldera del mont Batur disminueix l'aigua del llac. Es va dissenyar un pla per restringir la ubicació d'allotjaments turístics al voltant del llac, per informar els residents dels problemes de les gàbies de les piscifactories al llac i per dragar part de la sedimentació natural de la cendra volcànica.[8] El llac està subjecte a la contaminació de l'aigua per la pesca i l'escorrentia agrícola, la qual cosa afavoreix el creixement excessiu de jacints d'aigua, empitjorant encara més les condicions del llac.[9][10]
Referències
[modifica]
- ↑ Geiger, Harri; Troll, Valentin R.; Jolis, Ester M.; Deegan, Frances M.; Harris, Chris; Hilton, David R.; Freda, Carmela «Multi-level magma plumbing at Agung and Batur volcanoes increases risk of hazardous eruptions» (en anglès). Scientific Reports, 8, 1, 12-07-2018, pàg. 10547. Bibcode: 2018NatSR...810547G. DOI: 10.1038/s41598-018-28125-2. ISSN: 2045-2322. PMC: 6043508. PMID: 30002471.
- ↑ Sutawidjaja, Igan S. «Ignimbrite Analyses of Batur Caldera, Bali, based on 14C Dating». Indonesian Journal on Geoscience, 6-2014. DOI: 10.17014/ijog.4.3.189-202 [Consulta: 1r octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Batur General Information». Global Volcanism Program, National Museum of Natural History. Smithsonian Institution. [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ 4,0 4,1 Desy Nurhayati «Mt. Batur alert raised to 'caution'». Jakarta Post, 11-11-2009 [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ «Kaldera Gunung Batur Sebagai Taman Bumi Global». Pikiran Rakyat, 30-09-2012. Arxivat de l'original el 22 setembre 2017. [Consulta: 16 gener 2016]. «the geopark is an award from UNESCO for park managers who are able to implement conservation earth geology and also use it as a tourist attraction.»
- ↑ Nyoman Modern. «UNESCO Tetapkan Kaldera Gunung Batur sebagai Jaringan Taman Bumi Global». Voice of America (Bahasa Indonesia), 30-09-2012. [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ Langston-Able, Nick. Playing with Fire: Adventures in Indonesia. Freakash, 2007, p. 85–98. ISBN 978-0-9553403-4-5. Arxivat 2017-09-12 a Wayback Machine.
- ↑ Luh De Suriyani. «Damaged Lake Batur approved as top government priority». Jakarta Post, 19-11-2008. [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ «Menyelamatkan Danau Batur, Menyelamatkan Kehidupan». Agro Indonesia, 24-11-2015. Arxivat de l'original el de gener 23, 2017. [Consulta: 16 gener 2016].
- ↑ «Eceng Gondok Kian Luas». Bali: Denpost Theme, 14-11-2014. Arxivat de l'original el 7 novembre 2017. [Consulta: 16 gener 2016].