Vés al contingut

Mont Foraker

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretMont Foraker
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc i Reserva Nacionals de Denali Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlaska (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Map
 62° 57′ 39″ N, 151° 23′ 53″ O / 62.9608°N,151.398°O / 62.9608; -151.398
SerraladaSerralada d'Alaska Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud5.304 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència2.195 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament23 km Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
1934 primer ascens Modifica el valor a Wikidata

El Mont Foraker és una muntanya de 5.304 msnm que es troba a la serralada d'Alaska, dins el Parc Nacional de Denali, a 23 km al sud-oest del Mont McKinley. És la segona muntanya més alta de la serralada i la quarta dels Estats Units d'Amèrica. S'eleva gairebé directament sobre el campament base del mont McKinley, en una branca de la glacera Kahiltna, prop del mont Hunter, a la serralada d'Alaska.

El cim nord fou escalat per primera vegada el 6 d'agost de 1934 per C.S. Houston, T.G. Brown i Chychele Waterston, mentre que el cim sud ho fou quatre dies més tard per la cara oest.[1][2]

Etimologia

[modifica]

El nom li fou donat el 1899 per J.S. Herron, en honor de Joseph B. Foraker, senador estatunidenc d'Ohio.[3]

Aquesta muntanya, junt amb el veí mont McKinley foren anomenats Bolshaya Gora, o gran muntanya pels russos. Els indis tanaina, de la vall del riu Susitna, i els indis Tanana del nord li donaren a aquest cim el mateix nom (Denali) que pel Mont McKinley, ja que sembla que el nom no era aplicat a un cim en particular sinó al conjunt del massís on es troba el mont McKinley. Els indis Tanana, a la zona de Lake Minchumina, tenien una visió diferent de la muntanya, en veure-la de costat, per la qual cosa donaren noms diferents a cadascun dels cims. Segons el reverend Hudson Stuck, aquests indis tenien dos noms per al mont Foraker: Sultana, que significa "la dona", i Menlale, que significa "dona de Denali", sent Denali el mont McKinley.[2]

Principals ascensions

[modifica]
  • 1934 West Ridge. Primer ascens del mont Foraker per Charles Houston, T. Graham Brown i Chychele Waterston.[4]
  • 1968 Talkeetna Ridge. Primer ascens de la cara sud per Alex Bertulis, Warren Bleser, Hans Baer i Peter Williamson. El cim va ser assolit el 26 de juliol de 1968. 4a ascensió al cim.[5]
  • 1974 Southwest Toe of Southeast Ridge. Variació de la cara sud assolit per Peter Reagan, Joe Davidson, Bob Fries, Jim Given, Mark Greenfield, Pippo Lionni, Eric Morgan i Frank Uher.[6]
  • 1975 Archangel Ridge. Primera ascensió de cara nord per Gerard i Barbara Roach (primera ascensió d'una dona), Brad Johnson, David Wright, Stewart Krebs i Charles Campbell. El cim fou assolit el 14 de juliol de 1975. Posteriorment fou baixat esquiant.[7]
  • 1976 French Ridge. Primera ascensió de la cara sud/sud-est, per Henri Agresti, Jean-Marie Galmiche, Gerard Creton, Herve Thivierge, Isabelle Agresti (tots francesos) i Werner Landry (estatunidenc). El cim fou assolit el 3 i 4 de juny de 1976.[8]
  • 1977 Infinite Spur, a la cara sud, per Michael Kennedy i George Lowe. Trigaren sis dis a realitzar l'ascens.[9]
  • 1977 Southwest Ridge. Ascensió a càrrec de Nancey Goforth, Erik LeRoy, Chris Liddle i Murray Marvin. El cim fou assolit el 25 de juny de 1977, després de 47 dies al Mount Foraker.[10]
  • 1989 Infinite Spur, segona ascensió d'aquesta ruta per Mark Bebie i Jim Nelson (USA). El cim fou assolit el 24 de juny de 1989 després de 13 dies a la muntanya.[11]
  • 1990 False Dawn, a la cara sud-est. Primera ascensió per John Phelan (US) i David Sharman (UK). Assoliren el cim el 27 de maig de 1990 després de 5 dies a la muntanya.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mount Foraker». [Consulta: 5 gener 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Mount Foraker». Geographic Names Information System, Servei Geològic dels Estats Units. [Consulta: 5 gener 2015].
  3. ↑ Geological Survey Professional Paper, Volume 567. U.S. Government Printing Office, 1967, p. 345. 
  4. ↑ Roach, Gerard «The Archangel - Foraker's North Ridge». American Alpine Journal. American Alpine Club [New York, NY, USA], 20, 50, 1976, pàg. 277.
  5. ↑ Bleser, Warren; Bertulis, Alex «Mount Foraker's South Ridge». American Alpine Journal. American Alpine Club [Philadelphia, PA, USA], 16, 43, 1969, pàg. 289–294.
  6. ↑ Reagan, Peter «Mount Foraker, Southeast Ridge». American Alpine Journal. American Alpine Club [New York, NY, USA], 20, 49, 1975, pàg. 116.
  7. ↑ Roach, Gerard «The Archangel - Foraker's North Ridge». American Alpine Journal. American Alpine Club [New York, NY, USA], 20, 50, 1976, pàg. 277–284.
  8. ↑ Agresti, Henri «Mount Foraker, South-Southeast Ridge». American Alpine Journal. American Alpine Club [New York, NY, USA], 21, 51, 1977, pàg. 149–152.
  9. ↑ Selters, Andy. Ways to the Sky. Golden, CO, USA: American Alpine Club Press, 2004, p. 263. ISBN 0-930410-83-1. 
  10. ↑ LeRoy, Erik «Foraker's Southwest Ridge». American Alpine Journal. American Alpine Club [New York, NY, USA], 21, 52, 1978, pàg. 359–365.
  11. ↑ Bebie, Mark «Foraker's Infinite Spur». American Alpine Journal. American Alpine Club [New York, NY, USA], 32, 64, 1990, pàg. 28–35.
  12. ↑ False Dawn—Foraker. New York, NY, USA: American Alpine Club. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Foraker
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mont_Foraker&oldid=32050468»