Mont Opi
| |||||
| Tipus | Esperó  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Esquilí | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | ||||
| |||||
El mont Opi (en llatí: Oppius, en italià: Colle Oppio) és un contrafort d'un dels set turons de Roma, l'Esquilí.
És el nom, segons Varró, de l'elevació més septentrional de l'Esquilí.[1] Està separat del Cispius per la vall on hi ha la Subura al nord, i del Celi al sud per la vall del Colosseu. L'Oppius i el Cispius estaven units i formaven l'altiplà de l'Esquilí, i quedaven inclosos dins de la muralla Serviana. A les festes del Septimontium era un dels punts on s'hi celebraven sacrificis, juntament amb el Fagutal, un esperó proper que va acabar confonent-se amb l'Opi.
Origen del nom
[modifica]Segons Varró, el turó va prendre el seu nom d'Opiter Oppius, un general de Túsculum enviat a Roma per protegir la ciutat mentre Tul·lus Hostili assetjava Veios amb l'exèrcit romà. Opi va passar posteriorment a ser el nomen d'una gens romana plebea, la gens Òpia. El turó va portar el nom d'Opi fins a finals de la República, i més tard ja no es troba cap referència amb aquest nom.[2]
Història
[modifica]L'Opi estava ocupat per un poble des de l'inici de l'edat del ferro, que s'havia situat allà a partir del segle ix aC. Potser aquell lloc era una continuació de les zones habitades del Quirinal, el Viminal i el Capitoli, que se suposa que estaven poblades pels sabins.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Marc Terenci Varró. De lingua latina, V, 50
- ↑ Platner, S. B; Thomas Ashby. A topographical dictionary of ancient Rome. Londres: Oxford University Press: H. Milford, 1929, p. 371-372.
- ↑ Richardson, Lawrence. A new topographical dictionary of ancient Rome. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 1992, p. 276-277. ISBN 9780801843006.