Vés al contingut

Mont Pelegrí

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mont Pelegrí
Imatge
Dades
TipusCiutadella i fortalesa de creuats Modifica el valor a Wikidata
Construcció1103 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Pisos per sobre el terra4 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTrípoli (Líban) Modifica el valor a Wikidata
Map
 34° 26′ 00″ N, 35° 50′ 40″ E / 34.4334°N,35.8445°E / 34.4334; 35.8445
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
FundadorRamon IV de Tolosa Modifica el valor a Wikidata

Qala'at Sanjil (àrab: قلعة صنجيل, qalʿat Ṣanjīl, ‘castell de Sant Gèli’‘’) o Qala'at Tarablus (àrab: قلعة طرابلس, qalʿat Ṭarābulus, ‘castell de Trípoli’) és una ciutadella i un fort al cim d'un turó a Trípoli, al Líban. Antigament coneguda com a Ciutadella de Ramon de Sant Gèli i també com a Mons Peregrinus (‘la Muntanya del Pelegrí’), pren el seu nom de Ramon de Sant Gèli, un comandant croat que va ser un actor clau en l'ampliació. És un error comú que seria ell, qui l'hauria construït quan el 1103 va posar setge a la ciutat.[cal citació] De fet, a principi del segle xix, la ciutadella va ser àmpliament restaurada i reconstruïda pel governador otomà de Trípoli Mustafa Agha Barbar i, en conseqüència, molt poca cosa de l'estructura original dels croats ha sobreviscut fins avui.

Història

[modifica]
Interior de la fortalesa de Mont Pelegrí

La fortalesa fou construïda el 1103 per Ramon IV, comte de Tolosa i líder de l'armada croada, a dalt d'un turó als afores de Trípoli per mor de poder assetjar la ciutat.[cal citació] Més endavant, el comte occità feu eixamplar la fortalesa, que va anomenar Mont Pelegrí, ja que desitjava que l'indret servís per a acollir els pelegrins que anaven a terra santa.[1] Ramon va morir a la fortalesa quan fou assetjada el 1105, i aquesta passà a mans del seu nebot, el comte Guillem II de Cerdanya, que l'acompanyava a la croada.[2] Fou en aquest castell on visqué Melisenda, la comtessa de Trípoli, una dona de grans bellesa i qualitats de la qual, segons la llegenda, s'enamorà a distància el malaguanyat trobador Jaufre Rudèl que s'embarcà per terra santa, emmalaltí durant el viatge i morí en els braços de la comtessa.

Després de la desfeta dels croats i arran de la presa de Trípoli el 1289, el castell fou parcialment destruït. Va ser gràcies a l'obra de reconstrucció mampresa per l'emir Esendemir que es va recuperar la fortalesa. Solimà el Magnífic continuà la restauració i al segle xx el castell fou usat com a presó.[3]

Referències

[modifica]
  1. A History of the Crusades, Volume I, M.W. Baldwin, editor. University of Wisconsin Press, 1969. p.396
  2. Josep Moran, Cronicó de Perpinyà, p. 11
  3. Le Petit Fûté : Líban, p. 197

Enllaços externs

[modifica]