Mont submarí
Un mont submarí és una muntanya que s'eleva en el fons de l'oceà però que no sobresurt del nivell del mar. Els momts submarins estan formats per volcans extints, que emergeixen abruptament des del llit marí entre 1.000 i 4.000 m de profunditat. Els oceanògrafs defineixen els monts submarins com a superfícies independents que s'eleven com a mínim 1.000 m sobre el relleu oceànic. Els seus cims es troben sovint a centenars i milers de metres per sota de la superfície, de manera que romanen dins el mar.[1] S'estima que hi ha prop de 30.000 monts submarins als mars i oceans de la Terra, dels quals només uns quants han pogut ser estudiats. La majoria d'aquests s'agrupen en petits conjunts, formant arxipèlags submergits.
Molts monts submarins són volcans extints. Si emergissin, s'assemblarien força a Hawaii o les illes Aleutianes. El més alt, el Mauna Kea, és un volcà submarí que va emergir i ara és l'Illa de Hawaii. Sobrepassa els 9.000 m. i la seva massa és tan gran que exerceix pressió sobre l'escorça oceànica.[2] Atenent el vessant geològic, els monts i muntanyes submarines estrictament enclavades en el fons marí, són volcans que es formen damunt l'escorça oceànica amb el subministrament de magma i el sistema hidrotermal caracteristics.[3] No obstant, es poden formar volcans aïllats al bell mig de l'eix d'una dorsal oceànica, com és el cas de la Muntanya Submarina Axial[4] a la dorsal de Juan de Fuca. Al fons marí hi ha volcans de menor elevació com els turons abissals que no superen els 100 m. i de més alts com els monts submarins que poden sobrepassar els 4.000 m. La majoria de les illes oceàniques neixen com a muntanyes submarines i al cap dels anys tornen a esdevenir muntanyes submarines a la fí del seu cicle vital.[5]
Recursos naturals
[modifica]Els monts submarins tendeixen a projectar-se en zones poc profundes i més hospitalàries per a la vida marina, proveint hàbitats per a espècies marines que no habiten els sectors més profunds del llit marí. En estar aïllats els uns dels altres, els monts formen "illes submarines", creant una àrea biogeogràfica especial. Com que són formats de roca volcànica, el sòl és força més pesant que el llit de sediments que els envolta, fet que provoca l'existència d'un tipus de fauna diferent que la del relleu oceànic, i això sovint comporta un alt nivell d'endemisme. A més a més, els monts submarins són punts vitals de pas i refugi per a alguns animals migratoris com les balenes, ja quemolts s'hi poden alimentar i alhora amagar-se dels depredadors.
D'altra banda, els monts submarins contenen inscrustracions polimetàl·liques, i en alguns hi abunden els minerals com el cobalt i el platí, tot i que l'explotació humana d'aquests recursos és reduïda.
Majors concentracions en el món
[modifica]Els principals monts submarins, en grandària i proliferació, es troben a l'oceà Pacífic, majoritàriament a les costes de Hawaii, en el golf d'Alaska, la fossa xilenoperuana i el mar del Corall. En altres oceans, hi ha concentracions de monts submarins a les costes d'Escòcia, a les illes Açores, a les illes Canàries i al sud de l'Atlàntic.
Referències
[modifica]- ↑ Nybakken, James W. y Bertness, Mark D., 2005. Marine Biology: An Ecological Approach. Sixth Edition. Benjamin Cummings, San Francisco.
- ↑ «Seamounts» (en anglès). Woods Hole Oceanographic Institution, 2025. [Consulta: 31 gener 2025].
- ↑ «What is a seamount?» (en anglès). NOAA, Ocean Exploration, 2025. [Consulta: 31 gener 2025].
- ↑ John M. Sinton. col. International Association of Volcanology and Chemistry of the Earth's Interior. Evolution of Mid Ocean Ridges, Edició 57 (en anglès). American Geophysical Union, 1999, p. 53-61. ISBN 0875904580, 9780875904580.
- ↑ Staudigel, H.; Clague, D. «Mountains in the Sea. The Geological History of Deep-sea Volcanoes» (PDF). Oceanography, 23, 1, 4-2010, pàg. 59-60.
Bibliografia
[modifica]- Keating, B.H., Fryer, P., Batiza, R., Boehlert, G.W. (Eds.), 1987: Seamounts, islands and atolls. Geophys. Monogr. 43:319-334.
- Koslow, J.A. (1997). Seamounts and the ecology of deep-sea fisheries. Am. Sci. 85:168-176.
- Menard, H.W. (1964). Marine Geology of the Pacific. International Series in the Earth Sciences. McGraw-Hill, New York, 271 p.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- SeamountsOnline, base de dades sobre biologia de monts submarins (anglès).
- Història volcànica dels monts submarins del golf d'Alaska(anglès).
- Seamount Oasis(anglès).
- Projecte CenSeam Arxivat 2011-01-08 a Wayback Machine., cens global de vida marina en els monts submarins (anglès).