Monte Amiata
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de Siena (Itàlia) | |||
| ||||
| Serralada | Antiappennino toscano (it)  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.738 m | |||
| Prominència | 1.490 m | |||
| Material | riolita | |||
El Monte Amiata o Monte di Santa Fiora és una serralada muntanyosa del preapení toscà,[1] localitzat a cavall de les províncies de Grosseto i Siena. És un antic volcà d'origen dom de lava.[2] La muntanya és molt rica en aigua que s'aprofita amb aqüeductes i es transporta a altres llocs de Toscana. Antigament s'explotava el cinabri (Abbadia San Salvatore).[3]
L'altitud màxima és la Vetta (abans Masso di Maremma) amb 1.738 m;[4][5] segueixen la Montagnola, el Corno di Bellaria, el Poggio Trauzzolo, el Poggio Pinzi, el monte Labro i el monte Civitella.
Hi ha les següents comunes: Abbadia San Salvatore, Arcidosso, Castel del Piano, Piancastagnaio, Santa Fiora, Seggiano i Castell'Azzara. Les comunes de Roccalbegna, Semproniano, Cinigiano, Castiglione d'Orcia i Radicofani són a la rodalia.
Geologia
[modifica]La muntanya d'Amiata (La Vetta) és composta per una cúpula de lava amb una colada traquítica que s'estén cap a l'est. La colada de lava traquidacítica, viscosa i massiva, de 5 km de llarg i 4 km d'amplada, forma part del complex basal i s'estén per sota i cap al sud de la cúpula del Corno de Bellaria. Les dates radiomètriques suggereixen que el complex d'Amiata va tenir un episodi eruptiu important ara fa uns 300.000 anys i que no s'ha produït cap activitat eruptiva durant l'Holocè. No obstant, l'activitat tèrmica, inclosa la mineralització del cinabri, és contínua a l'àrea geotèrmica a prop de la ciutat de Bagnore, a l'extrem SO.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Insight Regional Guide: Tuscany (en anglès). Apa Publications (UK) Limited, 2012-05-01, p. 524. ISBN 978-1-78005-774-3.
- ↑ Bigazzi, G.; Giuliani, O.; Bonadonna, F. P.; Ghezzo, C.; Rita, F. «Geochronological study of the Monte Amiata Lavas (Central Italy)» (en anglès). Bulletin Volcanologique, 44, 3, 01-09-1981, pàg. 455–465. DOI: 10.1007/BF02600577. ISSN: 1432-0819.
- ↑ Ferrara, R; Mazzolai, B; Edner, H; Svanberg, S; Wallinder, E «Atmospheric mercury sources in the Mt. Amiata area, Italy». Science of The Total Environment, 213, 1-3, 6-1998, pàg. 13–23. DOI: 10.1016/s0048-9697(98)00067-9. ISSN: 0048-9697.
- ↑ Arrigoni, Pier Virgilio; Nardi, Enio «DOCUMENTI PER LA CARTA DELLA VEGETAZIONE DEL MONTE AMIATA» (en italià). Webbia, 29, 2, 1-1975, pàg. 717–785. DOI: 10.1080/00837792.1975.10670034. ISSN: 0083-7792.
- ↑ Favilli, L; Piazzini, S. «I Ropaloceri del Monte Amiata (Toscana)» (en italià) p. 227-249. QUADERNO DI STUDI E NOTIZIE DI STORIA NATURALE DELLA ROMAGNA, 2020. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Amiata» (en anglès). Global Volcanism Program, Department of Mineral Sciences, National Museum of Natural History Smithsonian Institution, 2013. [Consulta: 30 juliol 2024].
Bibliografia
[modifica]Spirek, V.. «The Mineral Industry, The Quicksilver industry of Italy». A: The Mineral Industry (en anglès). 6. digitalitzada 2010. Scientific Publishing Company, Universitat Estatal de Pensilvània, 1898, p. 568-571.
Enllaços externs
[modifica]