Vés al contingut

Montorroio

Plantilla:Infotaula indretMontorroio
Imatge
El Montorroio des de l'Estany Gento
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 30′ 11″ N, 1° 01′ 52″ E / 42.503117°N,1.031139°E / 42.503117; 1.031139
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.862 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència224 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament1,54 km Modifica el valor a Wikidata
Materialpòrfir
marbre Modifica el valor a Wikidata
Esport
RutaDes d'Estany Gento per la Coma d'Espòs al Coll d'Entremonts

El Montorroio[1] és una muntanya de 2.862,4[2] m. d'altitud que termeneja entre els municipis de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) (a l'antic terme de Llessui). En el seu cim hi ha el vèrtex geodèsic 262072001.

Situació

[modifica]

Del pic de la Mainera, als pirineus axials, es desprèn cap al sud un gran cordal que fa de partió entre les conques fluvials de la Noguera Pallaresa i del seu afluent el Flamisell. El Montorroio s'aixeca al fil d'aquesta carena, entre la Pala Pedregosa i el Montsent. Les seves pales, per ponent, presideixen la verda i suau Coma d'Espòs, petita vall glacial suspesa sobre el circ i embassament de Sallente, a l'extrem oriental de la capçalera del Flamisell, a la Vall Fosca.[3] Els seus vessants de llevant cauen més vertiginosament sobre el barranc de Berastí i el Clot de la Mainera.

Està enclavat dins la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Geomorfologia

[modifica]

Els materials que formen el Montorroio pertanyen al paleozoic. Tenen una antiguitat de més de 400 milions d'anys. Les pissarres i calcàries del Devonià (fàcies "griotte")[4] ocupen les parts altes i les lutites negres del silurià afloren a la base.[5] Tots ells han estat sotmesos a un intens metamorfisme per estar situats a l'aurèola de contacte[6] amb el gran batòlit[7] granític de la Maladeta que apareix a la immediata Pala Pedregosa.[8]

Les roques paleozoiques són fàcilment erosionables, motiu pel qual les muntanyes resultants, com el cas del Montorroio, acostumen a presentar formes i relleus poc enèrgics, amb lloms arrodonits i suaus, fins i tot monòtons, i cims poc remarcables.[9] Els vessants del Montorroio, sobretot el que cau sobre la Coma d'Espòs, estan totalment recoberts d'esbaldregalls versicolors, a causa del procés de meteorització a què estan sotmeses les roques. Presenten un intens color vermell (roi[10] en pallarès) propi del Devonià amb pinzellades negres del silurià. El contrast amb els colors clars i relleus més abruptes i esvelts de la veïna zona granítica és notable.

Rutes

[modifica]
El Montorroio sobre la Coma d'Espòs

Les ascensions al Montorroio, tant des de la Vall Fosca com per la banda de Llessui, són fàcils:

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]