Vés al contingut

Montserrat García Rius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMontserrat García Rius
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultora Modifica el valor a Wikidata

Montserrat García Rius és una escultora catalana, natural de l'Hospitalet de Llobregat.[1]

Deixebla del mestre Rafael Solanic,[2] va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona, va participar des de 1970 en diverses exposicions col·lectives i va exposar per primera vegada de forma individual el 1980 en el Museu d'Història de l'Hospitalet, i a Barcelona el 1984. Treballa amb diversos materials, com el bronze, el marbre, la fusta i l'alabastre. En la seva obra hi ha present tant l'abstracció com temes figuratius. Ha guanyat els premis Josep Llimona, Ciutat de Martorell i el Premi Città d'Estoccolma 99 de l'Acadèmia Gli Estrochi de Florència.

Hi ha obres de Garcia Rius a diverses ciutats espanyoles i catalanes i també a Veneçuela, Amèrica, Perú, Bòsnia i Tunísia, entre altres països.[3] A l'absis de la Sagrada Família de Barcelona ha aportat les imatges de Santa Clara d'Assís, Sant Francesc d'Assís, Sant Bru i Sant Bernat.[4]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. PERFIL BIOGRÀFIC MONTSERRAT GARCIA RIUS. Universitat Ramon Llull Arxivat 2017-03-12 a Wayback Machine.
  2. «Montserrat G. Rius esculpeix una Santa Clara d'Assís per a la Sagrada Família» (en català). L'H Digital. Mitjans de comunicació de L'Hospitalet, 07-09-2004. [Consulta: 13 juliol 2023].
  3. «Montserrat G. Rius farà una imatge per al temple de la Sagrada Família».
  4. gloria.barrete. «Montserrat Garcia Rius, escultora de la Sagrada Familia» (en castellà), 13-11-2012. [Consulta: 13 juliol 2023].
  5. «A RAFAEL CASANOVA - Monuments Commemoratius de Catalunya». Institut d'Estudis Catalans, 2015. [Consulta: 13 juliol 2023].
  6. «MARE DE DÉU DE MONTSERRAT - Monuments Commemoratius de Catalunya». Institut d'Estudis Catalans, 2015. [Consulta: 13 juliol 2023].
  7. «A LA LLEVA DEL BIBERÓ- Monuments Commemoratius de Catalunya». Institut d'Estudis Catalans, 2015. [Consulta: 13 juliol 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • AA.VV. (1994). Diccionario de pintores y escultores españoles del siglo XX (tomo 6). Madrid, Forum Artis. ISBN 84-88836-06-6.

Enllaços externs

[modifica]