Montserrat Grases i García
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1941 Barcelona |
| Mort | 26 març 1959 (17 anys) Barcelona |
| Causa de mort | sarcoma d'Ewing |
| Sepultura | Col·legi Major Bonaigua (Barcelona) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | laic |
| Membre de | |
| Orde religiós | laica |
| laica | |
| |
| Celebració | Opus Dei |
| Festivitat | 26 de març |
| Lloc web | opusdei.org… |
Montserrat Grases i García (Barcelona, 10 de juliol de 1941 - 26 de març de 1959) fou una noia, membre de l'Opus Dei. Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana.[1]
Biografia
[modifica]Montserrat Grases nasqué a Barcelona el 1941, en una família catòlica de gran religiositat, amb vuit fills. Després de l'institut, estudià a l'Escola Professional de la Dona. Al segon curs (1957-1958), ja malalta, no va poder assistir a les classes amb regularitat, però va avançar en els estudis igualment.[2] Aprengué a fer pregària a la capella del centre juvenil Llar de Barcelona. El 1957 va demanar d'ingressar a l'Opus Dei, per santificar la seva vida en la quotidianitat, i fou admesa com a membre numerari.[3][4]
Va caure esquiant amb un grup d'amigues a La Molina a l'hivern de 1957-1958. Tot i no donar importància a la caiguda va anar al metge, però el dolor seguí augmentant fins que mig any després, el juny de 1958, li fou diagnosticada sarcoma d'Ewing a la cama, una malaltia incurable i mortal a curt termini.[5] Va fer 30 sessions diàries seguides de radioteràpia.[6] La malaltia li provocava dolors intensos que assumia amb fortalesa i resignació, actitud que provocà que alguns coneguts i familiars que la visitaven s'apropessin també a la seva espiritualitat. Morí a Barcelona el 26 de març de 1959. Segons els testimonis, morí serenament mentre deia: "Quant t'estimo! Quan vindràs per mi?".[7][8]
Causa de beatificació
[modifica]El procés de beatificació s'incoà a Barcelona el 19 de desembre de 1962, i la primera fase es tancà el 26 de març de 1968. El 1974, la Congregació per a les Causes dels Sants decretà la validesa dels escrits, i el 1992 la de tot el procés.[9] La documentació fou sotmesa a la congregació el desembre de 1999 perquè fos estudiada. El 2004 es van traslladar les seves restes mortals a la cripta de l'Oratori de Bonaigua de Barcelona.[10] L'abril de 2016 el Papa Francesc la declarà venerable.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Francesc declara venerable la catalana Montse Grases». Catalunya Religió, 27-04-2016 [Consulta: 27 abril 2016].
- ↑ Eguíbar 2001: p. 17
- ↑ «Montse Grases». oratoribonaigua.org. Oratori de Santa Maria de Bonaigua. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2013. [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ Eguíbar 2001: p. 22
- ↑ M. Antònia Sabater i Montserrat; Maria Pau Trayner Hi som: aportació de les dones creients a la societat i a l'església catalanes. Rúbrica, 2015. ISBN 978-84-96986-68-8.
- ↑ Cejas 1994: p. 22
- ↑ «Sobre Montse Grases». opusdei.cat. Opus Dei. Arxivat de l'original el 4 de novembre 2013. [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ Cejas 1993: p. 475
- ↑ «El camino de la alegría». Montse Grases. Conelpapa.com. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2013. [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ «Montse Grases, en camino hacia los altares». La Vanguardia, 19-06-1994 [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ «El Papa declara venerable a una joven laica española del Opus Dei». Europa Press, 27-04-2016 [Consulta: 27 abril 2016].
Bibliografia
[modifica]- Cejas, José Miguel. La alegría de la entrega. Madrid: Rialp, 1993. ISBN 8432130044.
- Cejas, José Miguel. Montse Grases, Biografía breve. Madrid: Rialp, 1994. ISBN 8432130346.
- Eguíbar, Mercedes. Montserrat Grases: una vida sencilla. Madrid: Palabra, 2001 (Juvenil MC). ISBN 848239553X.
- Picanyol, J.L.M.; Saumell, P. Montse. El secret d'un somriure (Còmic). Barcelona: Casals, 1998.