Morris Kline
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r maig 1908  Brooklyn (Nova York) |
| Mort | 10 juny 1992 (84 anys) Brooklyn (Nova York) |
| Sepultura | Cementiri Montefiore, 55-002-31-H 40° 41′ 09″ N, 73° 44′ 49″ O / 40.685949°N,73.747059°O |
| Residència | Estats Units d'Amèrica |
| Formació | Universitat de Nova York (–1936) Boys High School, Brooklyn (–1925) |
| Tesi acadèmica | Homomorphism and Isomorphism of Rings and Fields of Point Sets (1936 ) |
| Director de tesi | Robert Garfield Putnam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia de les matemàtiques i història de les matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, historiador de les matemàtiques, educador |
| Ocupador | United States Army Signal Corps (1942–1945) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1936–1938) Universitat de Nova York (1930–1976) , Professor emèrit |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Jeannette Rosenstark, Michael Bernkopf i Arthur Schlissel |
| Família | |
| Cònjuge | Helen Mann |
| Pares | Bernard Kline i Sarah Spatt |
| Premis | |
  | |
Morris Kline (Brooklyn, 1 de maig de 1908 - Brooklyn, 10 de juny de 1992) matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Vida i Obra
[modifica]Kline va cursar els estudis secundaris a Brooklyn i, en acabar-los, va ingressar a la universitat de Nova York on va obtenir el graduat el 193o, el màster el 1932 i el doctorat el 1936 amb una tesi sobre topologia. Des de 1930 va ser professor de la universitat de Nova York fins que va passar a ser professor emèrit el 1976.[1] Durant el període 1936-1938 va estar al Institut d'Estudis Avançats de Princeton i durant la Segona Guerra Mundial va fer treball de recerca per l'exèrcit americà. A partir de 1946 va ser cap de la divisió d'electromagnetisme de l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la universitat.[2]
Si bé els seus primers treballs van sr en topologia, la seva especialització va estar en les matemàtiques aplicades i, en concret, en les equacions diferencials[3] i les ones electromagnètiques. Però Kline és conegut, sobre tot, per una sèrie de llibres sobre filosofia i història de les matemàtiques, que va començar el 1953 amb la publicació de Mathematics in Western Culture en el qual defensava que les matemàtiques han sigut una força cultural fonamental en la civilització occidental.[4] El 1973 va encetar un encès debat sobre l'ensenyament de les matemàtiques amb el seu llibre Why Johnny Can't Add on afirmava que les matemàtiques s'havien allunyat de la realitat i s'havien convertit en l'art de trobar conseqüències lògiques a partir d'axiomes arbitraris sobre objectes sense sentit. Aquest llibre va ser continuat el 1977 per Why the Professor Can't Teach en el qual es reafirmava en el seu atac a la matemàtica moderna com eina d'aprenentatge.[5]
Va publicar dos llibres importants per la historia de les matemàtiques: Mathematical Thought from Ancient to Modern Times (1972, tres volums) i Mathematics: The Loss of Certainty (1980), a més d'altres obres divulgatives.
Referències
[modifica]- ↑ Kline, 1984, p. 11.
- ↑ Kendig, 1981, p. 93.
- ↑ Alexanderson, 1979, p. 172.
- ↑ Bishop, 1999, p. 22.
- ↑ Drucker, 1993, p. 156.
Bibliografia
[modifica]- Alexanderson, G.L. «An Interview with Morris Kline» (en anglès). The Two-Year College Mathematics Journal, Vol. 10, Num. 3, 1979, pàg. 172-178, 259-264. ISSN: 0746-8342.
- Bishop, Alan J. Enculturación matemática (en castellà). Paidós, 1999. ISBN 84-493-0720-1.
- Drucker, Thomas «Morris Kline (1908--1992)» (en anglès). Modern Logic, Vol. 3, Num. 2, 1993, pàg. 156-158. ISSN: 1047-5982.
- Kendig, Frank «Interview: Morris Kline» (en anglès). OMNI, Vol. 3, Num. 9, 1981, pàg. 93-96. ISSN: 0149-8711.
- Kline, Morris. «The Meaning of Mathematics». A: Douglas M. Campbell, John C. Higgins (eds.). Mathematics: People, Problems, Results (en anglès). Brigham Young University, 1984. ISBN 0-534-03200-1.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Morris Kline» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.