Vés al contingut

Musca domestica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mosca comuna)
Per a altres significats, vegeu «Musca».
Infotaula d'ésser viuMusca domestica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Dades
Estat de conservació
Segur
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreDiptera
SubordreBrachycera
FamíliaMuscidae
TribuMuscini
GènereMusca
EspècieMusca domestica Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

La mosca (Musca domestica) és una espècie de dípter braquícer de la família dels múscids. Està estesa per tot el món, ja que acompanya l'home allí on va. Es considera un flagell per a la humanitat, ja que contamina els aliments propagant malalties infeccioses.

Morfologia

[modifica]
Cap d'una femella de mosca domèstica amb dos grans Ulls compostos i tres ocels.

Els adults fan de 5 a 8 mm de llarg i 13-15 mm d'envergadura alar, cap negrós, tòrax gris amb quatre bandes negres per sobre i groguenc per sota, tot el cos cobert de pèls. Ulls compostos i vermellosos. Amb un sol parell d'ales de tons grisos. Les femelles solen tenir ales més grans que els mascles, mentre que aquests tenen potes relativament més llargues. Les femelles tendeixen a variar més en grandària[1] i hi ha variació geogràfica amb individus més grans en latituds més altes.[2] El cap és fortament convex per davant i pla i lleugerament cònic per darrere. El parell de grans ulls compostos gairebé es toquen en els mascles, però estan més separats a les femelles. Tenen tres ulls simples (ocels) i un parell d'antenes curtes.[3]

Parts bucals de la mosca domèstica, mostrant les pseudotràquees, solcs semitubulars (bandes paral·leles fosques) utilitzades per succionar aliments líquids.

Les peces bucals estan especialment adaptades per a una dieta líquida; les mandíbules i els maxil·lars són petits i no funcionals, i les altres peces bucals formen una probòscide retràctil i flexible amb una punta carnosa engrandida, el label. Es tracta d'una estructura semblant a una esponja que es caracteritza per moltes ranures, anomenades pseudotràquees, que succionen fluids per acció capil·lar.[4][5] També s'utilitza per distribuir saliva per estovar aliments sòlids o recollir partícules soltes.[6]

Cicle vital

[modifica]

Cada femella pot pondre uns 500 ous que fan 1,2 mm de llarg cadascun.[7] Les larves, que són àpodes, viuen i s'alimenten de matèria orgànica, com ara escombraries i femtes. Si en aquest estadi larval la seva alimentació resulta insuficient les mosques adultes seran més petites. Després d'algunes mudes es transformen en pupa.

Les femelles s'aparellen una sola vegada i conserva l'esperma del mascle per a fertilitzar els ous que va ponent. Els mascles són territorials i polígams. Els adults viuen de 15 a 30 dies i només es poden alimentar de líquids o sòlids prèviament ensalivats.

Ecologia

[modifica]

Les mosques domèstiques tenen un paper ecològic important en la descomposició i el reciclatge de la matèria orgànica. Els adults són principalment carnívors; el seu aliment principal és la matèria animal, la carronya i les femtes, però també consumeixen llet, substàncies ensucrades i fruites i verdures podrides. Els aliments sòlids es suavitzen amb saliva abans de ser succionats.[5] Poden ser alimentadors de sang oportunistes.[8] Les mosques domèstiques tenen una relació mutualista amb el bacteri Klebsiella oxytoca, que pot viure a la superfície dels ous de mosca domèstica i dissuadir els fongs que competeixen amb les larves de mosca domèstica pels nutrients.[9]

Les mosques domèstiques adultes són diürnes i descansen a la nit. Si es troben a l'interior d'un edifici després de la foscor, tendeixen a congregar-se als sostres, bigues i cables superiors, mentre que fora de les portes, s'arrosseguen entre el fullatge o l'herba llarga, o descansen en arbustos i arbres o sobre cables.[10] En climes més freds, algunes mosques domèstiques hibernen a l'hivern, triant fer-ho a les esquerdes i esquerdes, els buits de la fusta i els plecs de les cortines. Es desperten a la primavera quan el clima s'escalfa i busquen un lloc per posar els ous.[11]

Les mosques domèstiques tenen molts depredadors, com ara ocells, rèptils, amfibis, diversos insectes i aranyes. Els ous, les larves i les pupes tenen moltes espècies de paràsits i parasitoides específics de l'etapa. Algunes de les més importants són les vespes paràsites Muscidifurax uniraptor i Spalangia cameroni; aquestes dipositen els ous al teixit de les larves de mosca domèstica i la seva descendència completa el seu desenvolupament abans que les mosques adultes puguin emergir de les pupes.[10] Els histèrids Macrocheles muscae domesticae consumeixen ous de mosca domèstica, menjant 20 ous al dia.[12]

Referències

[modifica]
  1. Bryant, Edwin H. «Morphometric adaptation of the housefly, Musca domestica L., in the United States» (en inglés). Evolution; International Journal of Organic Evolution, vol. 31, 3, 9-1977, pàg. 580-596. DOI: 10.1111/j.1558-5646.1977.tb01046.x. PMID: 28563484.
  2. «Morphometric Variations in the Housefly, Musca Domestica (L.) with Latitude» (en inglés). Genetica, vol. 115, 3, 8-2002, pàg. 243-251. DOI: 10.1023/a:1020685727460. PMID: 12440563.
  3. Hewitt, C. Gordon. The house-fly: Musca domestica Linn: Its structure, habits, development, relation to disease and control. Cambridge University Press, 2011, p. 5–6. ISBN 978-0-521-23299-9. OCLC 752674879. 
  4. Gullan, P. J.. The insects: An outline of entomology (en inglés). 4ª. Wiley, 2010, p. 41, 519. ISBN 978-1-118-84615-5. 
  5. 5,0 5,1 Encyclopedic Reference of Parasitology: Biology, Structure, Function. Springer Science & Business Media, 2001, p. 310. ISBN 978-3-540-66819-0. 
  6. Dessì, Giancarlo. «Morphology and anatomy of adults: Mouthparts». Moscas, 08-01-2017. [Consulta: 27 setembre 2017].
  7. Sanchez-Arroyo, H i J.L. Capinera. «Featured Creatures. Entomology & Nematology» (en anglès). UF-IFAS, University of Florida, 01-08-2017. [Consulta: 24 octubre 2024].
  8. The Housefly. Its natural history, medical importance, and control. New York: Comstock Publishing Company, 1951, p. 189. 
  9. «Bacteria on housefly eggs, Musca domestica, suppress fungal growth in chicken manure through nutrient depletion or antifungal metabolites». Die Naturwissenschaften, vol. 96, 9, 9-2009, pàg. 1127–1132. Bibcode: 2009NW.....96.1127L. DOI: 10.1007/s00114-009-0574-1. PMID: 19636523.
  10. 10,0 10,1 «House fly: Musca domestica». Featured Creatures, 20-04-2017. [Consulta: 20 setembre 2017].
  11. «Where do flies go in winter?». , 10-02-2015.
  12. «House flies». Cornell University: Department of Entomology, 2017. [Consulta: 23 setembre 2017].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]