Vés al contingut

Mossèn Avinyó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMossèn Avinyó
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata

Mossèn Avinyó va ser un poeta que va desenvolupar la seva producció literària en la segona meitat del segle xv conegut per diverses obres poètiques.[1][2]

Se'n conserven onze poesies catalanes sobre l'absència i la mort per l'amor, així com tres poesies catalanes i dotze de castellanes de versos curts.[3]

Biografia

[modifica]

Els historiadors han especulat sobre el possible parentesc del poeta amb Miquel d'Avinyó, que el 1454 requerí Francesc de Corbera a batalla a ultrança perquè li havia negat el seu matrimoni amb la germana d'aquell, Francina d'Avinyó.[4]

També s'ha apuntat que mossèn Avinyó es podria identificar amb un Lluís d'Avinyó que fou ordenat cavaller per Carles de Viana mateix el 24 de juny del 1461 a Barcelona.[5]

Trajectòria

[modifica]

Les principals influències que va rebre van ser les d'Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi i Pere de Torroella. L'historiador Borja de Riquer i Permanyer observà que als seus versos hi ha "una tènue i elemental influència" de Marc i de Sant Jordi. Per aquest motiu podria haver format part dels cercles de Torroella i podria ser lector i imitador de March. També s'observen alguns versos similars als de Torroella, per exemple una adaptació de No m'ajut Déu a D'amor me clam.[5][6] Per això serà un bon representant del model de cançó de cinc octaves decasil·làbiques juntament amb Ausiàs March, Pere Torroella, Lleonard de Sos o Francesc Ferrer.[7]

És un dels poetes que formaren part del cançoner que esdevingué l'acte de fundació dels Jocs Florals de Barcelona establerts a principis del segle xv. Aquest concurs literari per a trovadors fou impulsat pel Consistori del Gai Saber amb el suport econòmic de Ferran d'Antequera, que el 1413 va decidí donar una pensió anual de 40 florins d'or per comprar les joies per premiar als trobadors vencedors. El cançoner consta de 260 pàgines on hi ha 300 poesies de 50 poetes, un dels quals és Mossèn Avinyó. Apareix al costat de textos d'Ausiàs March, Joan Berenguer de Masdovelles, Joan Rocabertí, Lluís de Vilarrasa, Mossèn Jordi, Mossèn Guerau, Pere de Torroella i Antoni de Vallmanya.[8]

Entre les seves obres hi ha la desapareguda Crònica de mossèn Avinyó, citada a propòsit del regnat de Pere I el Catòlic per Gualberto Fabricio de Vagad el 1499.[9]

Referències

[modifica]
  1. Institut d'Estudis Catalans. Homenatge de les lletres catalanes a Pompeu Fabra (1928): Edició, estudi i notes de Pere Quer. Institut d'Estudis Catalans, 21 gener 2020, p. 128–. ISBN 978-84-9965-504-8. 
  2. Jordi Bruguera; Josep Massot i Muntaner Actes del cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Andorra, 1-6 d'octubre de 1979. L'Abadia de Montserrat, 1980, p. 221–. ISBN 978-84-7202-409-0. 
  3. «Mossèn Avinyó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Martín de Riquer (conde de Casa Dávalos); Joaquim Molas Història de la literatura catalana: Part antiga, per M. de Riquer. Ediciones Ariel, 1964, p. 73. 
  5. 5,0 5,1 Autors, 2003, p. 353.
  6. Autors, 2003, p. 338.
  7. Autors, 2003, p. 326-327.
  8. Félix Torres Amat. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes: y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. J. Verdaguer, 1836, p. 41–. 
  9. Anna Cortadellas. Repertori de llegendes historiogràfiques de la Corona d'Aragó (segles XIII-XVI). L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 237–. ISBN 978-84-8415-267-5. 

Bibliografia

[modifica]