Picada de serp
  | |
| Tipus | mossegada, intoxicació rara i enverinament |
|---|---|
| Especialitat | medicina d'urgències |
| Patogènesi | |
| Causat per | atac d'animal |
| Classificació | |
| CIM-10 | T63.0 |
| CIM-9 | 989.5 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 29733 |
| MedlinePlus | 000031 |
| eMedicine | 168828 |
| MeSH | D012909 |
| Orphanet | 449285 |
| UMLS CUI | C0037379 |
Una picada de serp és una lesió causada per la mossegada d'una serp verinosa.[1] Un signe comú d'una picada d'una serp verinosa és la presència de dues ferides punxants dels ullals de l'animal.[2] Llavors es pot produir una injecció de verí per la mossegada.[3] Això pot produir enrogiment, inflor i dolor intens a la zona, que pot trigar fins a una hora a aparèixer.[2][4] Es poden produir vòmits, visió borrosa, formigueig de les extremitats i sudoració.[2][4] La majoria de les picades són a les mans, braços o cames.[4][5] La por per l'efecte de la picada és comuna amb els símptomes de taquicàrdia i la sensació de desmai.[4] El verí pot causar sagnat, insuficiència renal, una reacció al·lèrgica severa, mort del teixit del voltant de la picada o problemes respiratoris.[2][3] Les picades poden causar la pèrdua d'una extremitat o altres problemes crònics.[3] El resultat depèn del tipus de serp, de la zona del cos mossegada, de la quantitat de verí injectat i de la salut general de la persona mossegada.[6] Els problemes solen ser més greus en nens que en adults, per la seva mida més petita.[3][7][8]
Les serps mosseguen tant com a mètode de caça com com a mitjà de protecció.[9] Els factors de risc de picades inclouen treballar a l'exterior en l'agricultura, la silvicultura i la construcció.[2][3] Les serps que participen habitualment en intoxicacions inclouen els elàpids (com ara bungarus, cobres i mambes), vipèrids i serps marines.[10] La majoria de les espècies de serps no tenen verí i maten les seves preses estrenyent-les.[4] Les serps verinoses es poden trobar a tots els continents excepte a l'Antàrtida.[9] Sovint no és possible determinar el tipus de serp que va causar una picada.[10] L'Organització Mundial de la Salut diu que les picades de serp són un "problema de salut pública descuidat en molts països tropicals i subtropicals".[8]
La prevenció de picades de serps pot implicar portar calçat protector, evitar zones on viuen serps i no manipular-les.[2] El tractament depèn en part del tipus de serp.[2] Es recomana rentar la ferida amb aigua i sabó i mantenir encara l'extremitat.[2][10] No es recomana intentar xuclar el verí, tallar la ferida amb un ganivet o utilitzar un torniquet.[2] L'antiverí és eficaç per evitar la picada de la mort; tanmateix, els antiverins sovint tenen efectes secundaris.[3][11] El tipus d'antiverí necessari depèn del tipus de serp implicat.[10] Quan el tipus de serp és desconegut, sovint es dona antiverí en funció dels tipus coneguts que hi ha a la zona.[10] En algunes zones del món és difícil obtenir el tipus adequat d'antiverí i això contribueix en part al perquè de vegades no funcionen.[3] Un altre tema és el cost d'aquests medicaments.[3] L'antiverí té poc efecte sobre la zona del voltant de la picada.[10] De vegades també és necessari donar suport a la respiració de la persona.[10]
El nombre de picades de serp verinoses que es produeixen cada any pot arribar a cinc milions.[3] Destaquen aproximadament 2,5 milions d'enverinaments i 20.000 a 125.000 morts.[3][9] La freqüència i la gravetat de les picades varien molt entre diferents parts del món.[9] Es produeixen més comunament a les zones rurals d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.[3][8] Les morts són relativament rares a Austràlia, Europa i Amèrica del Nord.[9][11][12]
Referències
[modifica]- ↑ «Definition of Snakebite» (en anglès). [Consulta: 17 juny 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Venomous Snakes». U.S. National Institute for Occupational Safety and Health, 24-02-2012. Arxivat de l'original el 29 abril 2015. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Animal bites: Fact sheet N°373». World Health Organization, 01-02-2015. Arxivat de l'original el 4 maig 2015. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Gold, Barry S.; Richard C. Dart; Robert A. Barish «Bites of venomous snakes». The New England Journal of Medicine, 347, 5, 01-04-2002, pàg. 347–56. DOI: 10.1056/NEJMra013477. PMID: 12151473.
- ↑ Daley, BJ; Torres, J «Venomous snakebites.». JEMS : A Journal of Emergency Medical Services, 39, 6, 6-2014, pàg. 58–62. PMID: 25109149.
- ↑ Marx, John A.. Rosen's emergency medicine : concepts and clinical practice. 7. Philadelphia: Mosby/Elsevier, 2010, p. 746. ISBN 9780323054720.
- ↑ Peden, M. M.. World Report on Child Injury Prevention (en anglès). World Health Organization, 2008, p. 128. ISBN 9789241563574.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Snake antivenoms: Fact sheet N°337». World Health Organization, 01-02-2015. Arxivat de l'original el 18 abril 2017. [Consulta: 16 maig 2017].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Kasturiratne, A.; Wickremasinghe, A. R.; de Silva, N; Gunawardena, NK; Pathmeswaran, A; Premaratna, R; Savioli, L; Lalloo, DG; de Silva, HJ «The global burden of snakebite: a literature analysis and modelling based on regional estimates of envenoming and deaths». PLOS Medicine, 5, 11, 04-11-2008, pàg. e218. DOI: 10.1371/journal.pmed.0050218. PMC: 2577696. PMID: 18986210.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 «Neglected tropical diseases: Snakebite». World Health Organization. Arxivat de l'original el 30 setembre 2015. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ 11,0 11,1 Gutiérrez, José María; Bruno Lomonte; Guillermo León; Alexandra Rucavado; Fernando Chaves «Trends in Snakebite Envenomation Therapy: Scientific, Technological and Public Health Considerations». Current Pharmaceutical Design, 13, 28, 2007, pàg. 2935–50. DOI: 10.2174/138161207782023784. PMID: 17979738.
- ↑ Chippaux, J. P. «Snake-bites: appraisal of the global situation». Bulletin of the World Health Organization, 76, 5, 1998, pàg. 515–24. PMC: 2305789. PMID: 9868843.