Vés al contingut

Most (República Txeca)

Plantilla:Infotaula geografia políticaMost
Imatge
Tipusmunicipi de la República Txeca, municipi amb privilegis de ciutat, Ciutat estatutària, ciutat districte, oficina municipal autoritzada i municipi amb poders ampliats Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 50° 30′ 11″ N, 13° 38′ 12″ E / 50.5031°N,13.6367°E / 50.5031; 13.6367
PaísTxèquia
RegióRegió d'Ústí nad Labem
Districtesdistricte de Most Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població63.882 (2024) Modifica el valor a Wikidata (734,77 hab./km²)
Geografia
Superfície86,94131 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perBílina Modifica el valor a Wikidata
Altitud282 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cap de governMarek Hrvol (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal434 01 i 435 02 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webmesto-most.cz Modifica el valor a Wikidata
Torre del castell de Hněvín, Most

Most (alemany: Brüx, romaní Mosti o Pont) és una capital de província (Okres Most) amb 67.815 habitants (2005) ubicada a la riba del riu Bílina (Biela) a Ústecký kraj a la República Txeca. El nom txec Most significa "pont" i és una traducció del nom alemany "Brüx".

Història

[modifica]

Segles XII-XIV

[modifica]

L'origen de la ciutat de Brüx està estretament lligat amb el colonianisme alemany de finals del s.12 i principis del s.13, que tenia com a objectiu consolidar assentaments a territoris verges i fronterers. Aquesta pràctica d'expansió del territori cal emmarcar-la dins l'anomenada Ostsiedlung (colonització alemany de l'Europa Central i Oriental durant els s. XII i XV). La ciutat va ser probablement creada als anys 1220 per la dinastia Hrabischitz amb ajut del monestir dels Cavallers de la Creu de Zderaz (Praga). Segons una antiga i estesa creença Ibrahim ibn Yaqub ja a finals del s.X es va poder traslladar a Praga mitjançant un suposat pont de fusta, el qual encara avui dia es creu que va existir a Most. No obstant, segons posteriors treballs de recerca arqueològica, cal que aquesta hipòtesi sigui rebutjada i es quedi només en llegenda.

Kojata IV de Hrabischitz (txec: Kojata z Mostu), el darrer descendent de la dinastia dels Hrabischitz, va deixar tota la seva fortuna al monestir dels Cavallers de la Creu de Zderaz (Praga), l'any 1227. No obstant això, probablement ja el 1229 o el 1238 com a màxim, la ciutat va passar en mans de la dinastia dels Přemyslovci. Per altra banda, també les restes arqueològiques més antigues trobades al centre de la ciutat daten dels anys 1230-1250. El segell de la ciutat més antic data de l'any 1257. Most va ser una ciutat medieval rica que va gaudir de plens drets atorgats pels monarques bohèmics Přemysl Ottokar II, Joan I de Bohèmia i Carles IV de Luxemburg. Durant del s. XIV, a conseqüència de la colonització, la ciutat va ser progressivament poblada per alemanys fins a tal punt que la majoria dels habitants eren de nacionalitat alemanya. La ciutat va passar a denominar-se Brüx.

Segles XV–XVII

[modifica]

Durant les guerres hussites (1419-1434) Most va ser un centre de la comunitat catòlica. Durant els anys 1455 i 1515 la ciutat va ser incendiada en diverses ocasions. El 1517, gràcies a una admirable ràpida reconstrucció, l'arquitecte Jacob Haylmann (també conegut com a Jacob de Schweinfurt) va construir la nova església de l'Ascenció de la Verge Maria (txec: kostel Nanebevzetí Panny Marie). També es va construir un nou ajuntament, amb estil renaixentista. Al llarg de la Guerra dels Trenta Anys la ciutat va ser conquistada en diverses ocasions per tropes sueques. L'any 1646, mitjançant un estratagema militar, el castell de Hněvín també va ser per primer cop -i darrer- ocupat.

Segles XVIII–XIX

[modifica]

Després de la Guerra dels Trenta Anys la ciutat va perdre la seva rellevància econòmica i política. Durant la segona meitat del s.XIX el caràcter de la ciutat va canviar substancialment degut a les mines de carbó i la industrialització (indústries de sucre, porcellana, acer i cervesa). També el museu de la ciutat va ser construït. El 1870 per primer el ferrocarril arriba a Most. Degut especialment a l'expansió de les mines de carbó molts treballadors, predominantment txecs, es traslladen a Most. D'aquesta manera, entorn el 1930 la ciutat compte ja amb una escassa majoria txeca, quan tot just 70 anys enrere Most era eminentment poblada per alemanys.

Degut a una catastròfica esllavissada de sorra l'any 1895 algunes cases van quedar completament enterrades -amb habitants inclosos-, i d'altres van esdevenir inhabitables.

Ciutats agermanades

[modifica]

Barris

[modifica]

Personalitats

[modifica]

Personatges cèlebres de la ciutat

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Jan Klápště: Pamět´ krajiny středověkého Mostecka. Memory recorded within the landscape of medieval Most region. Das Landschaftsgebiet Most als Zeuge des Mittelalters. Praha 1994. ISBN 80-85115-48-4
  • Jan Klápště: Das mittelalterliche Most und das Moster Land. Die Stadt und ihre Region. In: Jana Kubková/Jan Klápště/Martin Ježek/Petr Meduna unter anderem (Hrsg.): Život v archeologii středověku. Das Leben in der Archäologie des Mittelalters. Festschrift für Miroslav Richter und Zdeněk. Praha 1997. S. 327-341. ISBN 80-902465-0-8
  • Jan Klápště (Hrsg.): Archeologie středověkého domu v Mostě (čp. 226). The archaeology of a medieval house (no. 226) in Most. Mediaevalia archaeologica 4. Praha, Most 2002. ISBN 80-86124-35-5

Enllaços externs

[modifica]