Vés al contingut

Moviment Socialista de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Horitzó Socialista.
Infotaula d'organitzacióMoviment Socialista de Catalunya
Dades
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialisme
catalanisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1945
Data de dissolució o abolició1974 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perConvergència Socialista de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

El Moviment Socialista de Catalunya (MSC) fou un partit polític socialista català, fundat simultàniament a Tolosa de Llenguadoc, Mèxic i, clandestinament, a Catalunya pel gener del 1945, considerada hereva del Front de la Llibertat. S'hi aplegaren membres del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) (Jordi Arquer i Saltor), de l'antiga Unió Socialista de Catalunya (Manuel Serra i Moret), que eren disconformes amb l'adopció del comunisme pel PSUC, alguns militants d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la CNT i, a l'interior, un grup d'estudiants laboristes de la Universitat de Barcelona.

Els dirigents fundadors foren Josep Rovira i Canals, antic militant del POUM, Manuel Serra i Moret (USC), Enric Brufau i Joan Aleu. L'òrgan del partit fou Endavant (1945-1968), editat a França i dirigit per Josep Pallach i Carolà. Cap al 1947 començà a constituir-se a l'interior i participà en la vaga de tramvies del 1951. Fins al 1952 formà part del Consell Nacional de la Democràcia Catalana i, tot i que era minoritari a l'interior, va intentar mantenir la presència política a Catalunya del socialisme no comunista. El 13 de novembre de 1958 foren detinguts 16 militants quan intentaven mantenir contactes amb el PSOE i la UGT: Pere Ruiz i Borràs, Salvador Clop i Urpí, Francesc Casares i Potau, Joan Reventós i Carner, Joan Rion, Edmon Vallès i Perdrix, Antoni Ferrer, Marià Solanas, Francesc Sánchez, Sebastià Padrós, Miquel Casablancas, Lluís Torras, Joan Garcia, Francesc Massanès, Francisco Ureña i Carles Sampons.

El 1968 es va dividir en dos corrents diferenciats ideològicament. Un d'ells, dirigit per Joan Reventós i Carner, cap a l'interior i que havia ingressat al partit el 1949, va promoure el 1974 l'anomenada Convergència Socialista de Catalunya, la qual, juntament amb altres grups, desembocà en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, d'ideologia marxista no leninista; el corrent de Josep Pallach i Carolà, cap a l'exterior, de caràcter socialdemòcrata, es constituí en l'anomenat Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament.

Enllaços externs

[modifica]