Muhàmmad Azam Xah

Muhàmmad Azam Xah
Nom original	(fa) قطب‌الدین مُحمَّد اعظمشاه
Biografia
Naixement	8 juliol 1653 ; Burhanpur (Índia)
Mort	19 juny 1707 (53 anys); Agra (Índia)
Sepultura	Mausoleu de Humayun
7è Emperador mogol
	14 març 1707 – 8 juny 1707 ; ← Aurangzeb – Bahadur Xah I →
Dades personals
Religió	Islam
Família
Família	Dinastia Mogol
Cònjuge	Rahmat Banu Begum ; Jahanzeb Banu Begum
Fills	Bidar Bakht; () Jahanzeb Banu Begum
Pares	Aurangzeb i Dilras Banu Begum
Germans	Sultan Muhammad Akbar; Bahadur Xah I; Kam Bakhsh; Muhammad Sultan of Mughal; Makhfi; Zinat un-nisa; Badr-un-Nissa Begum; Mehr-un-Nissa; Zubdat-un-Nissa

Abu'l Faaiz Qutb-ud-Din Muhammad Azam (28 de juny de 1653 - 8 de juny de 1707), conegut com a Muhàmmad Azam Xah o Axam Xah, va ser l'emperador mogol entre des del 14 de març de 1707 fins a la seva mort el 8 de juny del mateix any.^[1]

Era el fill gran del sisè emperador mogol, Aurangzeb "Alamgir" i l'emperadriu consort Dilras Banu Begum. El 12 d'agost de 1681 fou proclamat hereu del seu pare, i va servir com a virrei de Suba de Berar, Malwa, Bengala, Gujarat i Dècan, entre altres. A la mort del seu pare va ascendir al tron imperial d'Ahmednagar.^[2]

Azam Xah i els seus tres fills van ser derrotats i morts pel seu germanastre rebel, el príncep Xah Alam (posteriorment coronat amb el nom de Bahadur Xah I) a la batalla de Jajau.^[3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muhàmmad Azam Xah

↑ Sir Jadunath Sarkar. Anecdotes of Aurangzib. M.C. Sarkar & Sons, 1925, p. 21.
↑ Sarkar, Sir Jadunath. History of Aurangzib Vol. I. Calcutta: M.C. Sarkar & Sons, 1912, p. 71.
↑ Sir Jadunath Sarkar. Studies in Aurangzib's reign: (being Studies in Mughal India, first series). Orient Longman, 1933, p. 43.

[1] Sir Jadunath Sarkar. Anecdotes of Aurangzib. M.C. Sarkar & Sons, 1925, p. 21.

[Sarkar1912-2] Sarkar, Sir Jadunath. History of Aurangzib Vol. I. Calcutta: M.C. Sarkar & Sons, 1912, p. 71.

[3] Sir Jadunath Sarkar. Studies in Aurangzib's reign: (being Studies in Mughal India, first series). Orient Longman, 1933, p. 43.

[1]

[2]

[3]