Municipis oficialment furlanòfons

La delimitació oficial del domini lingüístic furlà s'establí mitjançant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el Mandament di Puart (administrativament del Vèneto).

La toponímia normativa en furlà fou fixada oficialment el 2002, amb revisions en 2009 i 2014.

No hi fem constar els exotopònims furlans aplicats a municipis oficialment considerats de majoria eslovena, venetòfona o germanòfona. Per a això, vegeu Exotopònims furlans de municipis al·lòfons del Friül.

Per als topònims autòctons d'altres llengües reconegudes al si del Friül, i també a la província de Trieste, vegeu Toponímia autòctona del Friül-Venècia Júlia.

Municipis de la província de Gurize

15 municipis del total de 25 que compta la província.

Italià	Furlà estàndard	Altres llengües autòctones presents
Capriva del Friuli	Caprive
Cormons	Cormons	Un sector eslovè (Krmin)
Dolegna del Collio	Dolègne dal Cuèi	Eslovè (no reconegut)
Farra d'Isonzo	Fare
Gorizia	Gurize	Un sector eslovè (Gorica); exotopònim alemany: Görz
Gradisca d'Isonzo	Gardiscje	Exotopònims: eslovè Gradišče; alemany Gradiska, Gradis an der Sontig
Mariano del Friuli	Marian
Medea	Migjee
Monfalcone	Monfalcon	Vènet (Monfalcòn); eslovè (Trzič); antic exotopònim alemany, Neumarkt
Moraro	Morâr
Mossa	Mòsse
Romans d'Isonzo	Romans dal Lusinç
Sagrado	Segrât	Vènet (Sagrà); eslovè (Zagraj)
San Lorenzo Isontino	San Lurinç Lisuntìn
Villesse	Vilès

Municipis de la província de Pordenon

36 municipis del total de 50 que compta la província.

Italià	Furlà estàndard
Andreis	Andreis
Arba	Darbe
Arzene	Darzin
Aviano	Davian
Barcis	Barcis
Budoia	Budoie
Casarsa della Delizia	Cjasarse
Castelnovo del Friuli	Cjastelgnûf
Cavasso Nuovo	Cjavàs
Claut	Claut
Clauzetto	Clausêt
Cordenons	Cordenons
Cordovado	Cordovât
Fanna	Fane
Fontanafredda	Fontanefrede
Frisanco	Frisanc [inclou l'agregat de Poffabro (furlà Pofàvri)]
Maniago	Manià [també vènet: Maniago]
Meduno	Midun
Montereale Valcellina	Montreâl
Morsano al Tagliamento	Morsan da lis Ocjis
Pinzano al Tagliamento	Pinçan
Polcenigo	Polcenic
Pordenone	Pordenon [també vènet: Pordenòn]
San Giorgio della Richinvelda	San Zorç da la Richinvelde
San Martino al Tagliamento	Sant Martin dal Tiliment
San Quirino	Sant Quarin
San Vito al Tagliamento	San Vît dal Tiliment
Sequals	Secuals
Sesto al Reghena	Siest
Spilimbergo	Spilimberc
Tramonti di Sopra	Tramonç Disore
Tramonti di Sotto	Tramonç Disot
Travesio	Travês
Valvasone	Voleson
Vito d'Asio	Vît
Vivaro	Vivâr
Zoppola	Çopule

Municipis de la província de Pordenon reputats furlanòfons però no inclosos en la llista oficial

És legítim considerar furlanòfons els municipis de Nert e Cjas, Cimolais i Vaiont, tots tres de la província de Pordenon, perquè llurs parles locals són incontrovertiblement retoromàniques i formen part del Friül històric des de l'origen. Emperò, aquests municipis refusaren de constar a la llista perquè s'especula que potser els parlars locals són formes de ladí potser venetitzades. La resultant és que aquests parlars locals del Friül manquen de cap mena de protecció. És per això que alguns mapes lingüístics representen com a no furlanòfon un sector de l'extrem nord-occidental del Friül: és el conjunt de Nert e Cjas i Cimolais.

En els altres quatre casos, l'exclusió podria deure's a una certa hibridació vèneta dels parlars locals, per veïnatge immediat amb la comarca de Sacile (furlà Sacîl, vènet Sathil), que és administrativament furlana, però venetòfona.

Amb aquest recompte, els municipis furlanòfons de la província de Pordenon serien 43 del total de 50.

Italià	Furlà estàndard
Azzano Decimo	Daçan di Pordenon
Chions	Cjons
Cimolais	Cimolais
Erto e Casso	Nert e Cjas
Fiume Veneto	Vile di Flum
Roveredo in Piano	Lavorêt
Vajont	Vaiont

Municipis de la província d'Udin

125 municipis del total de 135 que compta la província.

Italià	Furlà estàndard
Aiello del Friuli	Dael
Amaro	Damâr
Ampezzo	Dimpeç
Aquileia	Aquilee
Arta Terme	Darte
Artegna	Dartigne
Attimis	Atimis [amb sector eslovè: Ahten]
Bagnaria Arsa	Bagnarie
Basiliano	Basilian
Bertiolo	Bertiûl
Bicinicco	Bicinins
Bordano	Bordan
Buja	Buie
Buttrio	Buri
Camino al Tagliamento	Cjamin dal Tiliment
Campoformido	Cjampfuarmit
Campolongo Tapogliano	Cjamplunc Tapoian
Carlino	Cjarlins
Cassacco	Cjassà
Castions di Strada	Cjasteons di Strade
Cavazzo Carnico	Cjavaç
Cercivento	Çurçuvint
Cervignano del Friuli	Çarvignan
Chiopris-Viscone	Cjopris e Viscon
Chiusaforte	Scluse
Cividale del Friuli	Cividât [amb sector eslovè: Čedad]
Codroipo	Codroip
Colloredo di Monte Albano	Colorêt di Montalban
Comeglians	Comelians
Corno di Rosazzo	Cuar di Rosacis
Coseano	Cosean
Dignano	Dignan
Dogna	Dogne
Enemonzo	Enemonç
Faedis	Faedis [amb sector eslovè: Fojda]
Fagagna	Feagne
Fiumicello	Flumisel
Flaibano	Flaiban
Forgaria nel Friuli	Forgjarie
Forni Avoltri	For Davuatri
Forni di Sopra	For Disore
Forni di Sotto	For Disot
Gemona del Friuli	Glemone
Gonars	Gonârs
Latisana	Tisane
Lauco	Lauc
Lestizza	Listize
Lignano Sabbiadoro	Lignan
Ligosullo	Liussûl
Majano	Maian
Malborghetto Valbruna	Malborghet e Valbrune [trilingüe amb eslovè (Naborjet-Ovčja ves) i alemany (Malborgeth-Wolfsbach), segons sectors]
Manzano	Manzan
Martignacco	Martignà
Mereto di Tomba	Merêt di Tombe
Moggio Udinese	Mueç
Moimacco	Muimans
Montenars	Montenârs
Mortegliano	Mortean
Moruzzo	Murùs
Muzzana del Turgnano	Muçane
Nimis	Nimis [amb sector eslovè: Nime]
Osoppo	Osôf
Ovaro	Davâr
Pagnacco	Pagnà
Palazzolo dello Stella	Palaçûl
Palmanova	Palme
Paluzza	Paluce [alemany a l'agregat de Timau/furlà Tamau/alemany Tischelwang (localment Tischlbong)]
Pasian di Prato	Pasian di Prât
Paularo	Paulâr
Pavia di Udine	Pavie
Pocenia	Pucinie
Pontebba	Pontêbe [trilingüe amb eslovè (Tablija) --no reconegut-- i alemany (Pontafel), segons sectors]
Porpetto	Porpêt
Povoletto	Paulêt
Pozzuolo del Friuli	Puçui
Pradamano	Pradaman
Prato Carnico	Prât di Cjargne
Precenicco	Prissinins
Premariacco	Premariâs
Preone	Preon
Prepotto	Prepot [amb sector eslovè: Prapotno]
Ragogna	Ruvigne
Ravascletto	Ravasclêt
Raveo	Raviei
Reana del Rojale	Reane dal Roiâl
Remanzacco	Remanzâs
Resiutta	Resiute
Rigolato	Rigulât
Rive d'Arcano	Rivis Darcjan
Rivignano	Rivignan
Ronchis	Roncjis
Ruda	Rude
San Daniele del Friuli	San Denêl
San Giorgio di Nogaro	San Zorç di Noiâr
San Giovanni al Natisone	San Zuan dal Nadison
San Vito al Torre	San Vît de Tor
San Vito di Fagagna	San Vît di Feagne
Santa Maria la Longa	Sante Marie la Lungje
Sauris	Sauris [també alemany: Zahre]
Sedegliano	Sedean
Socchieve	Soclêf
Sutrio	Sudri
Talmassons	Talmassons
Tarcento	Tarcint
Tarvisio	Tarvis [trilingüe amb eslovè (Trbiž) i alemany (Tarvis), segons sectors]
Tavagnacco	Tavagnà
Teor	Teôr
Terzo d'Aquileia	Tierç di Aquilee
Tolmezzo	Tumieç
Torreano	Torean [amb sector eslovè: Tavorjana]
Torviscosa	Tor di Zuin
Trasaghis	Trasaghis
Treppo Carnico	Trep di Cjargne
Treppo Grande	Trep Grant
Tricesimo	Tresesin
Trivignano Udinese	Trivignan
Udine	Udin [també vènet: Ùdine]
Varmo	Vildivar
Venzone	Vençon
Verzegnis	Verzegnis
Villa Santina	Vile di Cjargne
Villa Vicentina	Vile Visintine
Visco	Visc
Zuglio	Zui

Municipis del Mandament di Puart (província de Venècia, regió del Vèneto)

Dels deu municipis del Mandament di Puart tradicionalment reputats furlanòfons, només en tres es reconeix el furlà; se n'exclouen set: Danon (Annone Veneto), Cuncuàrdie (Concordia Sagittaria), Fossalte (Fossalta di Portogruaro), Gruâr (Gruaro), Puart di Gruâr (Portogruaro), Pramaiôr (Pramaggiore) i San Stin (San Stino di Livenza).

Italià	Furlà estàndard	Vènet
Cinto Caomaggiore	Cint	Sinto Caomagior
San Michele al Tagliamento	San Michêl	San Michièl al Tajamento
Teglio Veneto	Tei	Tejo Vèneto