Munirita
 Munirita | |
|---|---|
| Fórmula química | NaVO₃·1,9H₂O |
| Localitat tipus | Bhimber, Azad Kashmir, Pakistan |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.HD.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.HD.15  |
| Dana | 47.1.3.1 |
| Heys | 21.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | incolor; blanc, tenyit de verd poma |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,692 nβ = 1,757 nγ = 1,800 |
| Birefringència | δ = 0,108 |
| Angle 2V | mesurat: 75°, calculat: 74° |
| Dispersió òptica | de feble a indistingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-038 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Símbol | Mni |
| Referències | [1] |
La munirita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom en honor de Munir Ahmad Khan (1926-1999), president de la Comissió de l'Energia Atòmica del Pakistan.[1]
Característiques
[modifica]La munirita és un òxid de fórmula química NaVO₃·1,9H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en agregats fibrosos de forma irradiant o esfèrica, de fins a 3 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1 a 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la munirita pertany a «04.HD - Inovanadats» juntament amb els següents minerals: ansermetita, rossita, metarossita, metamunirita i dickthomssenita.
Formació i jaciments
[modifica]La munirita apareix en pedra sorrenca, presumiblement formada a partir de l'oxidació de minerals d'urani primàris que contenen vanadi.[2]
Va ser descoberta a Bhimber (Azad Kashmir, Pakistan). També ha estat trobada a Witbank, a Nkangala (Província de Mpumalanga, Sud-àfrica) i a dos indrets de Colorado: la mina Packrat, al comtat de Mesa, i a la mina Blue Strike, al comtat de Montrose.[1]