Muntanyes d'Alcoi
| Tipus | serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Espanya | |||
| ||||
Les muntanyes d'Alcoi,[1][2][3][4][5][6][7][8][9] històricament les muntanyes de Xàtiva[10][11] i també muntanyes d'Alacant[12][13] o muntanya d'Alacant[14] (per la província d'Alacant, tot i que aquesta zona muntanyenca s'estén també per sud de la província de València), és un nom que s'aplica genèricament a les muntanyes del sistema Bètic que s'endinsen en territori valencià, i en especial les serres Mariola, Menejador, Penya-Roja i Carrasqueta, és a dir les que es troben més a prop d'Alcoi.
Ocupen les comarques de l'Alt Vinalopó, l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, i la Costera l'interior de les Marines, i l'extrem nord de l'Alacantí i el Vinalopó Mitjà, i corresponen aproximadament amb les Comarques Centrals del País Valencià o l'antiga Governació de Xàtiva. Deuen el seu nom, doncs, a la ciutat d'Alcoi, que s'hi situa en bell mig.
Fins a finals del segle xix el nom de muntanyes d'Alcoi o simplement la Muntanya s'utilitzava com a topònim comarcal per a referir-se a les comarques de l'Alcoià, el Comtat, els pobles de l'interior de la Marina (els pobles de la Vall de Guadalest), Bocairent i part dels pobles de les Valls de Pego, la qual cosa és una mostra de la unitat cultural que existeix i ha existit sempre entre tots aquests pobles.
El topònim ha donat lloc al títol d'un diari digital destinat a les comarques centrals del País Valencià, Les Muntanyes.[3]
Referències
[modifica]- ↑ ««Llegir en valencià, les nostres contalles»: ‘Un poble de llegenda’ i ‘Nit d’ànimes’: Servei de Promoció i Normalització Lingüística: UPV». [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ «Visita al Campament Reial - Comunitat Valenciana». [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Dit, Michael Ha. «Lectura entre les muntanyes - Les Muntanyes Alcoi», 30-03-2014. [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ Agulló, Vicent. «El Nadal de 1900 als pobles de les muntanyes d'Alcoi» (en castellà), 20-12-2023. [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ «[https://web.ua.es/es/revista-geographos-giecryal/documentos/aitana-pastor-2023.pdf El patrimoni industrial de la conca alta del riu Molinar d’Alcoi. Estudi i propostes per a un desenvolupament.]» (en català). GeoGraphos, 01-02-2023. [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ «La Taverna de la Serp - Tapes». [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ «PNM "Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres" - Muro d'Alcoi» (en català). Diputació d'Alacant. [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ «Simposi de música i dansa tradicional» (en català). Càtedra de Música i Dansa Tradicional (UV). [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ Pitarch, Toni. «Ciències Socials: GEOGRAFIA VALENCIANA», 27-05-2008. [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ «La poblacion del Reino de Valencia en el siglo XVII según la bula de la Santa Cruzada» (en castellà). Estudis: revista d'història moderna. [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ Terol i Reig, Vicent. Xàtiva i les Muntanyes: La governació foral de Xàtiva en vespres de la Germania. Ulleye, 2021, p. 67–92.
- ↑ «Inici» (en castellà). [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ «croniques de las muntanyes d`alacant antoni cal - Compra venta en todocoleccion». [Consulta: 29 desembre 2023].
- ↑ «Cartografia. Sender GR de la Muntanya d'Alacant». [Consulta: 29 desembre 2023].