Mur dels pelasgs
Mur dels pelasgs | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Muralla i jaciment arqueològic | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Atenes (Grècia) i Perifèria d'Àtica (Grècia) | |||
| ||||
El Mur dels pelasgs, muralla pelàsgica, fortalesa pelàsgica o Eneapylon ('nou portes') fou un monument que es creu que fou construït pels pelasgs, després d'anivellar el cim de la roca de l'Acròpoli d'Atenes. Tucídides i Aristòfanes l'anomenen Pelargikon, Muralla o lloc de la cigonya, referint-se a la línia de murs al peu occidental de l'Acròpoli.[1][2] Durant l'època de Tucídides, es diu que el mur tenia alguns metres d'alçada amb un gran fragment visible de 6 m d'amplada situat al sud dels actuals Propileus d'Atenes i a prop de l'anterior porta.[3] Encara se'n pot veure el bisellat, però els fonaments són per davall del nivell de l'actual turó.
La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον), esmenta que els atenesos expulsaren els pisistràtides del Pelasgikon teichos. Heròdot[4] narra que abans de l'expulsió dels pelasgs de l'Àtica, el terreny sota el mont Himet els havia sigut donat com a lloc de residència en recompensa per la muralla que s'havia construït al voltant de l'Acròpoli.[5]
Es diu que el construïren els pelasgs, durant el segle xiii aC. Encara queden algunes restes d'aquesta muralla a l'Atenes moderna. Es creu que el mur tenia un gruix de 6 metres, segons les restes arqueològiques del jaciment.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Aristòfanes, Els ocells, Mur pelàsgic, línia 832.
- ↑ 2,0 2,1 «Acròpoli. Període històric anterior» (en anglés). www.brown.edu. [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ Primitive Athens as Described by Thucydides (en anglés). CUP Archive, 1906, p. 13.
- ↑ Hdt =Perseus:text:1999.01.0126:book=6:chapter=137:section=1 6.137.1.
- ↑ Heródoto. «Erato, CXXXVII». A: eBookClasic. Los nueve libros de la Historia VI Libro VI, 2015 (edición digital).