Muralla de Sant Feliu de Guíxols
 | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||
| Dades | |||||||||||||
| Tipus | Muralla urbana  | ||||||||||||
| Construcció | XIV-XVII | ||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) | ||||||||||||
| Localització | Nucli antic. Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) | ||||||||||||
| |||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||
| Identificador | BCIN: 4023-MH-ZA IPAC: 37601 | ||||||||||||
| |||||||||||||
La muralla de Sant Feliu de Guíxols és un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Descripció
[modifica]L'antiga muralla de Sant Feliu coincideix aproximadament amb els actuals carrers Juli Garreta, de l'Hospital, placeta de Sant Joan, rambla Vidal i passeig del Mar però es conserven molt poques restes visibles d'aquesta.[1]
La muralla es pot dividir en cinc sectors. El primer seria el de migdia que mira a l'actual passeig del Mar; aquí hi havia la torre de la Presó, de forma circular, la del consell amb el portal del Mar, la torre Ampla, de forma rectangular, una mitja torre, un baluard i la torre Vella, també de forma circular. En una excavació arqueològica que es va fer a la plaça del mercat va aparèixer un tram de muralla medieval amb orientació nord-oest/sud-est. Quan es va fer la casa número 2 del passeig del Mar es va descobrir un fragment de mur que segurament pertanyia al baluard.[1]
El sector de Solixent partia de la torre Vella i comprenia la torre i portal del peix i la torre i portal Barbareta, totes dues de planta quadrada.[1]
En el sector de Tramuntana hi havia dues torres de planta semicircular i la torre de Sant Joan amb el portal de Girona, de planta quadrada. D'aquests sectors no queda cap resta.[1]
En el sector de Solponent hi ha dos mitges torres. En aquesta part els francesos van deixar una part de la muralla perquè tenia cases adossades i actualment es conserva uns 30 metres de mur (resta visible el tram del carrer de la Notaria, 5).[1]
L'últim sector és el de la Riera del Monestir. Aquí es trobaven la torre de les puces, de planta rodona, i el portal d'anar a l'església. En una excavació de l'any 1967 es va trobar part del basament de la torre en les cases 2 i 4 de la Baixada del Pont. En aquest sector és on es coneix més llargada de muralla, però la major part està soterrada.[1]
Zona arqueològica
[modifica]En el solar situat a la Plaça del mercat, 19, amb motiu de la construcció d'un edifici, es va fer una intervenció arqueològica, ja que es tracta d'una zona d'expectativa arqueològica. Es van localitzar 40 murs, 7 dipòsits o pous i 16 paviments de diferents cronologies. Al sector sud-oest, va aparèixer un tram de muralla medieval amb orientació nord-oest/sud-est.[2]
El jaciment presenta les següents fases constructives:
- Fase I- segle xiii: Es va documentar la muralla i un mur que s'hi adossa perpendicularment.[2]
- Fase II-segle XIV: Mur situat en paral·lel a la muralla i separat 2 metres, podria tractar-se d'un reforç de la muralla per protegir-la de les crescudes de la riera. També es van documentar dos murs més.[2]
- Fase III-segle XV-XVI: s'observen transformacions a l'exterior i a l'interior de la muralla. Alguns murs entren en desús i es fa un empedrat que no devia tenir una llarga pervivència. A sobre s'hi va construir un altre mur que s'adossa a la muralla. A l'interior de la muralla es va documentar un fragment de paviment de toves i un pou de planta quadrada.[2]
- Fase IV-segle XVII-XVIII: s'han trobat algunes estructures del segle xvii però el nombre d'unitats estratigràfiques és notable. Els murs compartimenten espais i els estrats són nivells de reompliment i anivellament, un dels quals cobreix la muralla, fet que demostra que entra en desús.[2]
- Fase V-segle XIX-XX: aquesta fase correspon a les cases que encara existeixen abans del seu enderrocament per l'obra nova. En l'excavació es van trobar materials ceràmics, de tipus i cronologia diversa, material constructiu, dos capitells, fauna, vidre ictiofauna, metalls i una pinta de fusta possiblement del segle xv.[2]
Història
[modifica]La vila de Sant Feliu va estar defensada per una muralla des del segle xiv. L'any 1696, els francesos la van enderrocar[1] en el marc de la Guerra dels Nou Anys.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Muralla de Sant Feliu de Guíxols». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 setembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Muralla de Sant Feliu de Guíxols». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.