Vés al contingut

Muralles de Benicarló

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Muralles de Benicarló
Dades
TipusMuralla Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xiii
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBenicarló (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 25′ 07″ N, 0° 25′ 23″ E / 40.4186°N,0.4231°E / 40.4186; 0.4231
Bé d'interès cultural
Data7 juliol 2023
Codi IGPCV12.027-9999-000001[1] Modifica el valor a Wikidata

Les muralles de Benicarló, a la comarca del Baix Maestrat (País Valencià), són unes poques restes del recinte emmurat, catalogat de manera genèrica com a Bé d'Interès Cultural, amb el codi: 12.03.027-010.[2]

Història

[modifica]

Es considera l'origen de Benicarló en la alquería àrab de “Beni-Gal” o “Bani Gazlun”, dependent de Peníscola. Les tropes cristianes reconqueriren aquesta zona abans de 1236, ja que en aquesta data Fernando Pérez de Pina li atorgava a l'assentament carta de poblament a fur de Saragossa. La zona era coneguda com a “Beni Castlo” i seguia sota dependència del castell de Peníscola, ja que fins a 1522 no va aconseguir categoria de vila.[3]

Se sap que l'any 1564 la població estava emmurallada, ja que existeixen documents, un gravat que acompanya un text de Martín de Viciana d'aquest any, que així ho testifiquen.[3][4]

És per això que es considera que es tracta d'un recinte emmurallat de fundació cristiana després de la reconquesta de la zona.[3][4]

Segons informa el mateix ajuntament de la població les muralles van ser derrocades en 1707, ja que van deixar de tenir utilitat defensiva i limitaven el creixement de la població, quedant tan sols les restes que es van ser utilitzant com a parets de les construccions d'habitatges que en elles s'adossaven.[5]

Descripció

[modifica]

Les restes que poden observar-se en l'actualitat es localitzen fonamentalment en el nucli urbà antic, en concret entre els carrers Ferreres Bretó, Sant Francesc, Olivella, entre altres.[3]

Segons els documents existents es pot afirmar que es tractava d'un recinte quadrat, que conformava el que es coneixia com a “volta al mur”, volta al mur, que coincideix amb els carrers en les quals en l'actualitat es poden apreciar les poques restes que d'aquestes muralles queden.[4]

El recinte emmurallat estava articulat, com solia fer-se en les poblacions emmurallades després de la seva reconquesta, mitjançant dos eixos perpendiculars que en aquest cas eren els carrers Major i la de Sant Joan.[4]

Referències

[modifica]