Muralles de Peralada
Muralles de Peralada | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||||||||||||
Tipus | Muralla urbana | ||||||||||||||||||
Construcció | X, XIII, mitjan XIX | ||||||||||||||||||
Característiques | |||||||||||||||||||
Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||||||||||||||
Localització geogràfica | |||||||||||||||||||
Entitat territorial administrativa | Peralada (Alt Empordà) | ||||||||||||||||||
Localització | C. Sant Sebastià, c. Sota Muralla, costa de les Monges. Peralada (Alt Empordà) | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
BCIN | |||||||||||||||||||
Identificador | BCIN: 1219-MH BIC: RI-51-0006024 IPAC: 1359 | ||||||||||||||||||
|
Les muralles de Peralada són una obra arquitectònica del municipi de Peralada (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Descripció
[modifica]Primer recinte de muralles
[modifica]Peralada ha disposat de doble recinte emmurallat, del qual només se'n conserven alguns vestigis. Del més antic, probablement dels segles X-XI, fet amb carreus sense escairar i disposats en espiga, se'n conserva un tram al carrer de Sant Sebastià i un altre tram al carrer de Sota Muralla, amb construccions sobreposades del segle xviii que n'impedeixen la visió continuada. És una construcció amb aparells de pedres sense escairar, amb merlets a la part superior, i espitlleres al centre d'aquests. Un tercer tram el podem veure a la Costa de les Monges, indret on segueix dempeus el portal per on antigament s'accedia al Castro Tolon, amb un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra calcària.[1]
Aquest primer recinte de muralles encara conserva dos portals: un a la part nord-est del nucli antic, l'esmentat de la Costa de les Monges, i un altre al sector meridional de la plaça de Sant Domènec,[2] vora l'antic convent homònim, del qual només se'n conserva el claustre, i adossat a la casa Avinyó, o del Marquès de Camps.
Segon recinte de muralles
[modifica]El segon recinte emmurallat es va ampliar per la banda sud-est, lloc on es va obrir una nova porta d'accés que, d'entrada al poble, mena a la plaça de la Font i, de sortida, ens encamina cap a l'ermita de Sant Sebastià i a la carretera de Vilabertran, i va passar a incloure intra muros el raval de llevant, amb el call jueu i el convent del Carme. És al costat del convent que trobem el Portal del Comte, per on s'accedeix a la plaça i a l'església del convent; amb arc de mig punt, adovellat, i al damunt hi ha un fragment d'aparell de còdols que es disposen inclinats en un sol sentit formant filades seguides. En arribar a l'alçada del convent queden les restes de muralles més conegudes, molt reconstruïdes a la segona meitat del segle xix, amb una torre de base circular, amb merlets i diverses espitlleres. Seguia el cinturó murat fins a confluir amb l'ampliació de la fortificació del carrer de Sota Muralla, avui carrer de la Font, aixoplugant l'hospital i el barri de Vilella.[1]
Història
[modifica]A la part alta de la vila s'endivina el cercle tancat antic, del qual queden murs i elements; es creu que allà hi havia el castell de Toló, documentat des del 844.[1]
El recinte fortificat de Peralada data de diversos períodes. Els vestigis més antics són aproximadament dels segles X-XI. Després de la destrucció de la vila el 1285, en temps de l'enfrontament entre Pere II i Felip l'Ardit, el recinte va ser ampliat. Se'n conserven restes dels segles XIII-XIV.[1]
-
Portal de Sant Domènec, vist des del carrer Burriana (primer recinte)
-
Tram de muralla darrere el claustre del Carme (segon recinte)
-
Portal del Pont, vist des de la plaça del Pont (segon recinte)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Restes de muralles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2014].
- ↑ «Castell i muralles de Peralada». www.artmedieval.net. [Consulta: 3 setembre 2014].
Enllaços externs
[modifica]- «Muralles (Peralada, Alt Empordà)». Pobles de Catalunya: Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans.