Vés al contingut

Murga d'orella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMurga d'orella
Discina ancilis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClassePezizomycetes
OrdrePezizales
FamíliaDiscinaceae
GènereDiscina
EspècieDiscina ancilis Modifica el valor a Wikidata
Sacc., 1889
Nomenclatura
BasiònimPeziza ancilis Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Gyromitra ancilis (Pers.) Kreisel 1984[1]
Gyromitra perlata (Fr.) Harmaja 1969[2]
Acetabula ancilis (Pers.) Lambotte 1880
Discina perlata (Fr.) Fr. 1849[3]
Peziza ancilis Pers. 1822[4]
Peziza perlata Fr. 1822[5]

La murga d'orella vera[6][7] (Discina ancilis), també anomenada múrgola d'orella,[6] és una espècie del grup de les murgues d'orella, que pertany a l'ordre dels pezizals.[8][9][10]

Taxonomia

[modifica]

L'espècie va ser descrita originalment com Peziza ancilis per Christiaan Hendrik Persoon (Mycol. eur. (Erlanga) 1: 219. 1822), Pier Andrea Saccardo la va combinar a l'actual Discina ancilis (Syll. fung. (Abellini) 8: 103. 1889).[11]

Descripció

[modifica]
Murga d'orella (Discina ancilis)

[7][8][10]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Comú; espècie cosmopolita; des d'inicis de primavera fins inicis d'estiu; des de l'estatge subalpí a la terra baixa, més aviat muntanyenca; en boscos de coníferes; vora soques podrides de pins[7][8][10][12]

Murga d'orella (Discina ancilis)

Comentaris

[modifica]

Es pot confondre amb l'orella de porc (Disciotis venosa), que desprén na olor clara de llexiu.[7][10]

Comestibilitat

[modifica]

Comestible; cal bullir-lo prèviament[7]

Referències

[modifica]
  1. Kreisel (1984) , In: Boletus, SchrReihe 1:29
  2. Harmaja (1969) , In: Karstenia 9:11
  3. E.M. Fries (1849) , In: Summa veg. Scand., Section Post. (Stockholm):348
  4. Pers. (1822) , In: Mycol. eur. (Erlanga) 1:219
  5. E.M. Fries (1822) , In: Syst. mycol. (Lundae) 2(1):43
  6. 6,0 6,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Van Vooren, Nicolas; Moreau, Pierre-Arthur «Essai taxinomique sur le genre Gyromitra Fr. sensu lato (Pezizales). 3. Le genre Gyromitra Fr., sous-genre Discina» (en francès). Ascomycete.org., 1, 02-07-2009, pàg. 3–13. DOI: 10.25664/art-0003.
  9. Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
  11. «Sylloge Fungorum (Abellini) 8: 103», 1889.
  12. «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 15 desembre 2023].