Murga d'orella
Discina ancilis  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Pezizomycetes | ||||||||
| Ordre | Pezizales | ||||||||
| Família | Discinaceae | ||||||||
| Gènere | Discina | ||||||||
| Espècie | Discina ancilis Sacc., 1889 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Peziza ancilis | ||||||||
| Sinònims | |||||||||
.svg){kind=icon}
La murga d'orella vera[6][7] (Discina ancilis), també anomenada múrgola d'orella,[6] és una espècie del grup de les murgues d'orella, que pertany a l'ordre dels pezizals.[8][9][10]
Taxonomia
[modifica]L'espècie va ser descrita originalment com Peziza ancilis per Christiaan Hendrik Persoon (Mycol. eur. (Erlanga) 1: 219. 1822), Pier Andrea Saccardo la va combinar a l'actual Discina ancilis (Syll. fung. (Abellini) 8: 103. 1889).[11]
Descripció
[modifica].jpg)
Distribució i hàbitat
[modifica]Comú; espècie cosmopolita; des d'inicis de primavera fins inicis d'estiu; des de l'estatge subalpí a la terra baixa, més aviat muntanyenca; en boscos de coníferes; vora soques podrides de pins[7][8][10][12]
.jpg)
Comentaris
[modifica]Es pot confondre amb l'orella de porc (Disciotis venosa), que desprén na olor clara de llexiu.[7][10]
Comestibilitat
[modifica]Comestible; cal bullir-lo prèviament[7]
Referències
[modifica]- ↑ Kreisel (1984) , In: Boletus, SchrReihe 1:29
- ↑ Harmaja (1969) , In: Karstenia 9:11
- ↑ E.M. Fries (1849) , In: Summa veg. Scand., Section Post. (Stockholm):348
- ↑ Pers. (1822) , In: Mycol. eur. (Erlanga) 1:219
- ↑ E.M. Fries (1822) , In: Syst. mycol. (Lundae) 2(1):43
- ↑ 6,0 6,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Van Vooren, Nicolas; Moreau, Pierre-Arthur «Essai taxinomique sur le genre Gyromitra Fr. sensu lato (Pezizales). 3. Le genre Gyromitra Fr., sous-genre Discina» (en francès). Ascomycete.org., 1, 02-07-2009, pàg. 3–13. DOI: 10.25664/art-0003.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ «Sylloge Fungorum (Abellini) 8: 103», 1889.
- ↑ «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 15 desembre 2023].