Vés al contingut

Muriel Villanueva i Perarnau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMuriel Villanueva i Perarnau

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1976 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatPaïsos Catalans
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, educació musical, escriptura creativa i educació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódoctora, escriptora, professora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1997 - actual
Obra
Primeres obresEls Ulls de Rita o la tendresa del món - Diari del viatge per l'adopció d'una germana
Premis
Lloc webmurielvillanueva.com Modifica el valor a Wikidata

Muriel Villanueva i Perarnau (València, 1976) és escriptora. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i diplomada en Educació Musical per la Universitat de València, fou professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès[1] entre 2006 i 2014. Actualment col·labora com a professora d'escriptura amb diverses entitats.

L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte El refugi del Tarek 2.[2]

Publicacions

[modifica]

Novel·les

[modifica]
  • Muriel Villanueva. Mares, i si sortim de l'armari? : la història d'una família quasi feliç. Editorial Empúries, 2006. ISBN 978-84-9787-161-7. ; traduïda al castellà (Editorial Lumen), portuguès (Ediçoes Duarte Reis), coreà (Editorial Nangiyala) i polonès.
  • Muriel Villanueva. Jo toco i tu balles. Editorial Motflorit, 2009. ISBN 978-84-95705-86-0. 
  • Muriel Villanueva. Baracoa. Editorial Motflorit, 2010. 
  • Muriel Villanueva. La gatera. Amsterdam (Ara Llibres), 2012. ;[3][4] traduïda al castellà (Editorial Navona)
  • Muriel Villanueva. Motril 86. Proa (Edicions 62), 2013
  • Muriel Villanueva. El parèntesi d'esquerre. Males herbes. Il·lustracions d'Aitana Carrasco, 2016
  • Muriel Villanueva. Rut Sense Hac. Columna, 2018
  • Muriel Villanueva. París es Azul. Versátil, 2019
  • Muriel Villanueva. El ball de les estornelles. Adia edicions, 2020
  • Muriel Villanueva. Semiidèntics. Angle editorial, 2021

Llibres de contes

[modifica]
  • Nines (Males herbes, 2017)[5]

Narrativa infantil i juvenil

[modifica]
  • Muriel Villanueva. La Tània i totes les tortugues, il·lustrat per Ona Caussa. Cruïlla, 2013
  • Muriel Villanueva. Duna, diari d'un estiu. Duna, diario de un verano, il·lustrat per Ferran Orta. Babulinka Books, 2015
  • Muriel Villanueva i Roger Coch (Muriel Rogers). Trilogia La Esfera o L'Esfera: Sin alas, Las alas de Ícaro, El vuelo del Fénix. Planeta i Columna, 2016
  • Muriel Villanueva. La Tània i el telescopi, il·lustrat per Ona Caussa. Cruïlla, 2016
  • Muriel Villanueva. Groc i rodó. Amarillo y redondo, il·lustrat per Ferran Orta. Falmboyant, 2018; (traduït al coreà, el xinès i el txec)
  • Muriel Villanueva. El refugi del Tarek, il·lustrat per Bruno Hidalgo. Cruïlla, 2018
  • Muriel Villanueva. Ona i Roc i els tigres de Sumatra, il·lustrat per Julia Cejas. Bromera, 2019
  • Muriel Villanueva. La biblioteca del papa Luna, il·lustrat per Sara Bellés. Campanya Llegir en valencià. Fundació Bromera, 2019
  • Muriel Villanueva. L'illa infinita, il·lustrat per Noemí Villamuza. Andana, 2019
  • Muriel Villanueva. Dunes, diari d'un altre estiu. Dunas, diario de otro verano, il·lustrat per Ferran Orta. Babulinka Books, 2019
  • Muriel Villanueva. Digueu-me Ju. La Galera, 2020
  • Muriel Villanueva. La Paula i el colibrí, il·lustrat per Albert Asensio. Bromera / Ànima Llibres, 2021
  • Muriel Villanueva. On vas, Tarek?, il·lustrat per Bruno Hidalgo. Cruïlla, 2021
  • Muriel Villanueva. Amb fil de seda. Sembra llibres, 2022

Dietaris

[modifica]
  • Muriel Villanueva. Els Ulls de Rita o la tendresa del món - Diari del viatge per l'adopció d'una germana. Ajuntament de Sagunt, 1998. 

Relats breus

[modifica]
  • Família. Revista Valors, 2009
  • La paradoxa d'en Frank Kafka i l'àncora del Fred Tènder. Revista Hiperbòlic, 2009
  • Venia picant de mans, publicat en xarxa per la Universitat de Barcelona, 2009
  • Línia discontínua. Revista Hiperbòlic, 2010
  • Megafonia. Revista de Girona, 2012
  • Dos mil botons i una tassa de xocolata, dins l'antologia Els caus secrets. Editorial Moll, 2013
  • La nena de les cuetes – La niña de las coletas, suplement especial de Nadal de El Periódico, 2015
  • Estimat país petit. Diario Información, 2018
  • Sols em queda la gloriosa companyia de la vostra sacratíssima corona, dins l'antologia República de les lletres. Revista de Catalunya, 2019

Poemes

[modifica]
  • Poemes sense punts de goma. Institut d'Estudis Ilerdencs i Diputació de Lleida, 2011
  • Para no tener que hablar. Il·lustrat per Sara Márquez. Oblicuas, 2016

Premis

[modifica]
  • 1997 - Premi Goma de Nata (amb l'obra Els Ulls de Rita o la tendresa del món - Diari del viatge per l'adopció d'una germana)
  • 2009 - Premi Montflorit de Novel·la (amb l'obra Jo toco i tu balles)
  • 2009 - Premi Arrelats de la Universitat de Barcelona (amb el relat Venia picant de mans)
  • 2010 - Menció del jurat del Premi Documenta 2010 (amb l'obra La gatera)
  • 2011 - Premi Just Manuel Casero de la Llibreria 22 de Girona (amb l'obra La gatera)[6][7]
  • 2011 - Premi Les Talúries de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (amb el poemari Poemes sense punts de goma)
  • 2013 - Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, per l'AELC (amb l'obra La gatera)
  • 2016 - Finalista del Premi Atrapallibres, pel Consell Català de LIJ (amb l'obra Duna)
  • 2018 - Premi Carlemany per al foment de la lectura, del Govern d'Andorra (amb l'obra Rut Sense Hac)
  • 2019 - Finalista del Premi Atrapallibres, pel Consell Català de LIJ (amb l'obra El refugi del Tarek)
  • 2019 - Finalista del Premi Menjallibres, joves lectors de Vilanova (amb l'obra Rut Sense Hac)
  • 2019 - Premi de narrativa infantil-juvenil en valencià Ciutat de Dénia (amb l'obra L'illa infinita)
  • 2020 - Premi Llibreter (amb la novel·la juvenil Dunes)
  • 2020 - Premi Antoni Vidal Ferrando (amb la novel·la El ball de les estornelles)
  • 2020 - Premi Atrapallibres, del Consell Català de Literatura Infantil i Juvenil (amb la novel·la infantil El refugi del Tarek)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Claustre de professors i professores de l'Escola d'Escriptura - Muriel Villanueva». Ateneu Barcelonès. Arxivat de l'original el 10 de juny 2012. [Consulta: 11 abril 2012].
  2. ↑ «Auditoria-Subvencions concedides per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF) p. 63. Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].
  3. ↑ Carla González Collantes. «La Gatera de Muriel Villanueva». Barcelona: Núvol.com, 10-04-2012. [Consulta: 11 abril 2012].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Arriba 'La gatera', de Muriel Villanueva, últim premi Just M. Casero». Ara.cat, 19-01-2012. [Consulta: 11 abril 2012].
  5. ↑ «Muriel Villanueva: “Quan he recorregut tota la realitat, salto a la fantasia”». Ara.cat.
  6. ↑ «La valenciana Muriel Villanueva guanya el Premi Just Manuel Casero». Ara.cat, 30-10-2011. [Consulta: 11 abril 2012].
  7. ↑ «"La gatera", de Muriel Villanueva». Catalunya Ràdio, 01-02-2012. [Consulta: 11 abril 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Muriel_Villanueva_i_Perarnau&oldid=33155243»