Murila
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | c. 607 (Gregorià)  |
| Bisbe de Palència | |
| ca. 587 – ca. 607 | |
Conanci → | |
| Designació de | Leovigild |
| Dades personals | |
| Religió | Arianisme Conversió al Catolicisme (589) |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
Llista
| |
Murila, també anomenat Maurila o Mavula,[Nota 1] va ser un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència vers 587 i 606.
Sacerdot de fe arriana,[1][2] i pel seu nom possiblement de llinatge got.[3] Està documentat des del 587/588, és el primer bisbe palentí a partir del qual hi ha dades històriques ben constatades.[4] Això el diferencia dels bisbes anteriors esmentats per autors com Pedro del Pulgar[5] o Enrique Flórez[6] a partir de supòsits i d'indicis.[Nota 2] Hauria estat nomenat pel rei Leovigild,[2] a la força segons apunta Flórez[7] en contra dels fidels i prelats catòlics de Palència. Després, durant el regnat de Recared, va ser present al III Concili de Toledo (589), on va ser un dels bisbes que va abjurar de la fe arriana. A les actes conciliars apareix com Valentinae ecclesiae episcopus, una falta de la tradició manuscrita, doncs al concili hi consten tres bisbes com a valencians i hi manca el de Palència. En tot cas, l'existència d'un bisbe anomenat Murila és coneguda gràcies al testimoni indubtable d'Ildefons de Toledo,[1] que va afirmar que Conanci va ser el seu successor a la seu palentina.[8] Signatari de les actes conciliars, apareix en el segon lloc d'entre els 56 bisbes sufraganis de Toledo, fet que demostra la seva antiguitat. Hom ha afirmat que va continuar al càrrec fins al 606/607,[2] que el succeeix amb poca diferència Conanci,[8] i no pas un suposat bisbe Tonanci, de fet la mateixa persona, confusió creada per males versions de les actes conciliars, present al IV Concili de Toledo i no al III.
Notes
[modifica]- ↑ Hi ha altres variants del nom, apuntades per Fernández del Pulgar. Són: Maurilans, Mavulans. Són, segons Flórez, incorrectes, doncs una declinació del nom d'arrel visigoda. Això, a més, ha dut a confusions a distingir a dues persones, quan, de fet, només n'és una.
- ↑ En aquest grup hi ha el sant llegendari Nèstor, i noms sobre els que s'ha escrit al respecte, com Pastor, Pere o Toribi, però l'existència dels quals no està prou demostrada.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 García Moreno, 1974, p. 139-140.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fernández de Madrid, 1932, p. 110.
- ↑ Flórez, 1860, p. 24.
- ↑ AADD, 2002, p. 74.
- ↑ Fernández del Pulgar, 1679, p. 329.
- ↑ Flórez, 1860, p. 13.
- ↑ Flórez, 1860, p. 22.
- ↑ 8,0 8,1 Flórez, 1860, p. 23.
Bibliografia
[modifica]- AADD. Palencia en los siglos del Románico (en castellà). Palencia: Fundación Santa María la Real, 2002. ISBN 84-89483-20-5.
- Fernández de Madrid, Alonso. Silva Palentina (en castellà). Tom I. Palència: Diputació Provincial de Palència, 1932.
- Fernández del Pulgar, Pedro. Teatro clerical, apostólico y secular de las iglesias catedrales de España (en castellà). Madrid: Viuda de Francisco Nieto, 1679.
- Flórez, Enrique. España sagrada (en castellà). Tom VIII. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1860.
- García Moreno, Luis A. Prosopografía del Reino Visigodo de Toledo (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 1974. ISBN 84-600-6018-7.