Vés al contingut

Murri de la pimpinella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMurri de la pimpinella
Spialia sertorius Modifica el valor a Wikidata

Imago a Amarante, Porto, Portugal  
Dades
Hoste
Estat de conservació
Risc mínim
UICN174403 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaHesperiidae
TribuCarcharodini
GènereSpialia
EspècieSpialia sertorius Modifica el valor a Wikidata
(Hoffmannsegg, 1804)
Nomenclatura
ProtònimPapilio sertorius Modifica el valor a Wikidata

El murri de la pimpinella (Spialia sertorius)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.

Distribució

[modifica]

Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica fins al nord-oest d'Alemanya, l'oest de Txèquia, Àustria i la península Itàlica, així com al nord d'Àfrica i a l'Àsia fins a l'Altai, el Tibet i l'Amur. Absent de les principals illes mediterrànies i de les illes Britàniques.[3][4] Ocupa gran part de la península Ibèrica, mentre que a Catalunya només és absent a les grans planes agrícoles de l'Empordà, la Depressió Central i el delta de l'Ebre.[5]

Descripció

[modifica]

Envergadura alar d'entre 21 i 24 mm.[6] Sense dimorfisme sexual. Anvers de l'ala anterior de color marró molt fosc amb gran quantitat d'escates grises a la zona basal i diverses taques blanques a la part central i exterior. Anvers de l'ala posterior bru fosc amb diverses taques blanques. Presenta les fímbries escaquejades i és diagnòstic la manca de fímbria negra a l'alçada de V5 a l'ala anterior, caràcter que el permet distingir d'espècies semblants. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb la punta i la vora superior d'un to més vermellós. Revers de l'ala posterior de color bru vermellós o grogós amb diverses taques blanques ben marcades.[5]

Hàbitat

[modifica]

Ocupa diversos tipus de llocs oberts càlids, com ara matollars, prats secs, clarianes de bosc, landes, etc.[4][6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1650 m a Europa i des dels 500 m als 2500 m a la Serralada de l'Atles.[4] L'eruga s'alimenta de diverses rosàcies, sobretot la pimpinella (Sanguisorba minor), però potser també d'espècies de Potentilla o Rubus. Al nord d'Àfrica l'eruga s'alimenta de Sanguisorba magnolii.[4][6]

Període de vol i hibernació

[modifica]

Vola en dues generacions, amb una primera a la primavera, entre març i juny, i una segona a l'estiu, entre juliol i setembre. Al nord d'Àfrica també hi poden haver tres generacions entre finals de febrer i octubre.[4][5] Hiverna com a eruga.[6]

Comportament i particularitats biològiques

[modifica]

Els mascles són territorials. Els adults es poden aplegar en gran nombre en sòls humits propers a cursos d'aigua junt amb d'altres hespèrids i licènids.[6] Les femelles ponen els ous individualment sobre les poncelles o els folíols de la seva planta nutrícia.[5]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Murri de la pimpinella». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 11 agost 2024].
  3. «Spialia sertorius» (en anglès). UICN, 28-02-2013. [Consulta: 11 agost 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Asturnatura (castellà)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)
  • European Butterflies (anglès)